ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Llibres de música

Els Cal·lígrafs


Els Cal·lígrafsTítulo: Els Cal·lígrafs
Autor: Núria Perpinyà
Editorial: Empúries
I.S.B.N.: 978-84-9787-723-7

La cal·ligrafia (el vestit del pensament), la música, la ironia,el ciríl·lic, les acotacions al text vertebren l’univers literari de Núria Perpinyà.
La seva primera producció en l’àmbit de la dramatúrgia, Els Cal·lígrafs, esdevé una crònica de la quieta escriptura encontrada amb el desgavell vital que es dóna en la vida acadèmica, en la complexa relació entre l’ensenyant i l’aprenent. Les caplletres sempre es mengen les lletres petites, diu l’autora. Inspirada per un manuscrit de Lleida, la Joana Sempere, una professora excèntrica, viu preocupada per l’art de les lletres i per l’endogàmia i el favoritisme de la universitat. I es que la contrarietat i la contradicció es manifesten de forma persistent en l’obra de la Perpinyà.
En la novel·la Una casa per compondre (Barcelona, 2001), l’escriptora lleidatana ja va explorar amb una vigorosa imaginació les estructures emocionals que sustenten l’art. El seu excel·lent ofici li permet jugar constantment amb la mida dels sentiments i, al capdavall, va compondre una casa que tingués música.
Núria Perpinyà, professora de teoria literària, ordeix la seva pròpia trama creativa. Li agrada compondre perquè és una amant de la música. Compon arquitectura, musica, lletres, novel·les, i, ara, una obra en cinc actes.
Persistent amb els seus símbols, el febrer de l’any 2010 va guanyar el premi internacional d’assaig i narrativa de Siglo XXI Editores amb la seva obra  “Más que una máquina” signat amb el pseudònim Olivia Kesler, la pianista que buscava una casa per compondre. De nou, la música.
Observadora i curosa amb el significat de les paraules crea el seu espai de creació. La referència que fa de l’escriptor Manuel de Pedrolo, figura rellevant de la literatura catalana, és una mostra més de la seva capacitat per restituir a la memòria un patrimoni creatiu literari (de segons orígens) que enllaça amb els seus elements vitals, les seves passions.
Núria Perpinyà acaba aquesta tragicomèdia  amb una llista, joiosa i amplia, del grup de noms i cognoms d’estudiants que han estat els seus alumnes i, alhora, “els seus mestres”.

Text: Carme Miró