ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Suplement de discos

Zaide, K 344


Títol: Zaide
Autor: W.A. Mozart
Intèrprets: Sophie Bevan, Allan Clayton, Stuart Jackson, Jacques Imbrailo, Darren Jeffery, Jonathan McGovern
Orchestra of Classical Opera
Direcció: Ian Page
Segell discogràfic: Signum Classics

Heus aquí un nou títol del fascinant projecte MOZART 250, una idea pionera que explora i posa en relleu la música de Mozart, seguint en ordre cronològic la trajectòria de la seva vida i les seves obres. La curta vida de Mozart va ser esplèndida i repleta d’una activitat creativa lliure, inspiradora, sense domesticar, generosa, portentosa.
W.A. Mozart mai no va acabar Zaide, K 344 (336b). N’han sobreviscut només uns setanta-cinc minuts, de música, i aneu a saber per què.
Però sí sabem que Mozart la va compondre quan tenia 20 anys. El jove compositor va començar Zaide la tardor de 1779, va compondre quinze números fins al final del segon acte, però a mitjan de 1780 el projecte va ser abandonat. La va deixar interrompuda per dedicar-se de ple a «Idomeneo».
Ja fa sis anys que el director Ian Page, amb els músics de l’Orchestra of Classical Opera, ha enregistrat aquesta bellíssima òpera inacabada, un singspiel estructurat en tres actes. Page inclou només la part musical i alguna breu narració.
Ve a tomb recalcar que el pare de Mozart seguia controlant les composicions (si no la vida) de l’Amadeus. Leopold Mozart deia que l’òpera Zaide, el llibret de la qual era de Johann Andreas Schachtner, no triomfaria perquè, a part dels llarguíssims diàlegs  i, per si fos poc, no tenia obertura, l’òpera, tot i que era molt bona, no era gens adequada per al públic de Viena, on la gent preferia les comèdies. No podem tampoc obviar que l’òpera Zaide posa en relleu l’esclavitud, la tirania, la mort dels protagonistes…
Quant a les veus solistes, com és natural,  són mereixedores de comentaris elogiosos, començant per la Zaide de Sophie Bevan, una soprano anglesa amb una personalitat musical, càlida i entusiasta, que posseeix, a més a més, una veu plena d’energia.
En aquesta ocasió interpreta la sensacional «Ruhe sanft» -una veritable delícia- i el duo «Meine Seele Hüpft vor Freuden», que canta amb el tenor Allan Clayton, en el paper de Gomatz, amb una extraordinària elegància. Volem remarcar, també, la interpretació delicada i dolça del baríton sud-africà Jacques Imbrailo, en el paper d’Allazim.
Ian Page, al capdavant de l’Orchestra of Classical Opera, aporta una riquesa humana, paral·lela a la musical, i acompanya la seva orquestra en un procés que va in crescendo amb l’objectiu d’exposar la immensa complexitat emocional dels personatges.

Text: Marçal Borotau