ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Suplement de discos

Symphonies Nos. 1 & 10


Títol: Symphonies Nos. 1 & 10
Autor: Daniel Jones
Intèrprets: BBC Welsh Symphony Orchestra
Direcció: Bryden Thomson
Segell discogràfic: Lyrita

Daniel Jones (1912-1993), fill d’un compositor i d’una cantant, va tenir dues passions: la literatura i la música. Dos camins que varen confluir en un cercle d’amics que es trobaven assíduament al cafè Kardomah, a Swansea, una ciutat costanera del sud-oest de Gal·les, per parlar d’art en general. Fou un lingüista notable i un compositor poc conegut.
L’any 1935, Jones guanyà el prestigiós Premi Mendelssohn (The Mendelssohn Scholarship Foundation), cosa que li permeté estudiar a diferents països europeus per acabar la seva formació musical i perfeccionar les seves habilitats lingüístiques.
L’any 1950 torna la fortuna a la seva vida: guanya el premi de la Royal Philharmonic Society. A partir d’aquest moment, moltes de les obres que compon són encàrrecs de diferents festivals, de la BBC i de diverses orquestres.
Daniel Jones va ser molt amic del poeta Dylan Thomas; va escriure un llibre de memòries titulat My Friend Dylan Thomas i li dedicà la Quarta Simfonia.
Cap els anys 30, Jones es va inventar un sistema rítmic d’una certa complexitat que consistia en una forma d’interacció mètrica a partir d’un patró rítmic que dividia la frase musical en grups regulars i irregulars que s’anaven permutant. També és meritòria la seva prolixitat compositiva: va escriure amb èxit 12 simfonies, cadascuna basada en una de les 12 notes de l’escala cromàtica. A diferència dels seus contemporanis britànics Benjamin Britten i Michael Tippett, Daniel Jones no va aconseguir el reconeixement internacional, i no pas per manca de qualitats musicals.
Lyrita fa un nou llançament amb la Simfonies núm.1 i la Simfonia núm.10.
La seva música és narrativa; el seu llenguatge musical sense definir gaire les tòniques, tendeix cap una majestuositat que omple de contingut i expressió dramàtica els diferents moviments orquestrals. Tot i una certa rudesa en la construcció temàtica, l’emoció i el lirisme prevalen en la seva música.
Una fantàstica versió dirigida per Bryden Thomson que, al capdavall, ens acosta dues obres d’un músic, Daniel Jones, que tenia coses noves i importants per dir.

Text: Carme Miró