ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Suplement de discos

String Symphonies, Vol. 1


Títol: String Symphonies, Vol. 1
Autor: Felix B. Mendelssohn
Intèrprets: Johannes Bogner, fortepiano
L’Orfeo Barockorchester
Direcció: Michi Gaigg
Segell discogràfic: CPO

Mendelssohn-GaiggRebre l’enregistrament de les Simfonies per a corda del jove Mendelssohn (1809-1847), una proposta arriscada i oportuna de Micchi Gaigg, ens ha fet vibrar d’emoció.
Les excepcionals simfonies de joventut de Mendelssohn, que constitueixen una de les col·leccions de música simfònica per a cordes més originals, mostren el prodigiós talent del compositor de Leipzig. Les va començar a compondre l’estiu del 1821, sent alumne de Carl Friedrich Zelter, director de la Singakademie de Berlín i molt amic de J.W. Goethe. Val la pena llegir-se atentament la introducció històrica i musical que signa Christian Mortiz-Bauer a les notes del disc.
Michi Gaigg, a qui vàrem poder escoltar aquest estiu, dirigint La finta giardiniera, K. 196, W.A. Mozart (aquí teniu la crònica), inclou el fortepiano (una còpia de Robert A. Brown a partir d’un Jakob Bertsche del 1815), com ja ho va fer el jove Mendelssohn en els famosos concerts del diumenge al matí que se celebraven a la casa dels seus pares.
Les String Symphonies del primer procés creatiu de Mendelssohn s’inscriuen dins la gran tradició romàntica alemanya. La majoria estan escrites en el seu estil propi que sorgeix de les estructures de l’estricte contrapunt del barroc i que es va transformant lentament en una intel·ligent expressió artística supremament composta.
L’enginy i la sensibilitat de Gaigg és extraordinària, sobretot perquè el seu detallisme expressiu, en cadascun dels moviments simfònics, mena cap a un concepte de totalitat; concepte que realça, sens dubte, totes les intencions del jove compositor de Leipzig. En l’àmbit del llenguatge artístic, Gaigg posa en comú la poètica de la interpretació amb una energia i una flexibilitat notables. La versió elegant de L’Orfeo Barockorchester, rica en expressió i matís, és modèlica en els contrastos i brillant en l’execució.
Com ja hem dit en altres ocasions, l’elegància és el caràcter distintiu i articulador que Michi Gaigg ha impulsat en el conjunt musical per mitjà del seu generós lideratge. L’Orfeo Barockorchester és sens dubte un conjunt instrumental privilegiat, tocat per una innegable gràcia. La resta és passió i imaginació desbordant.
Esperem amb delit que ben aviat enregistrin les restants String Symphonies.


Text
: Carme Miró