ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Suplement de discos

49 Acts of Unspeakable Depravity in the Abominable Life and Times of Gilles de Rais


Títol: 49 Acts of Unspeakable Depravity in the Abominable Life and Times of Gilles de Rais
Autor: John Zorn
Intèrprets: Jon Medeski, orgue; Matt Hollenberg, guitarra elèctrica; Kenny Grobowski, bateria
Simulacrum
Segell discogràfic: Tzadik

John Zorn és un d’aquells artistes eclèctics la carrera dels quals abasta un amplíssim ventall d’àrees i d’estils. El novaiorquès és conegut com a compositor, productor, arranjador, extraordinari saxofonista i músic multi-instrumentista. No és gratuita la nostra afirmació. Zorn ha conreat tot tipus d’estils de jazz, Klezmer, heavy metal, clàssic i bandes sonores. La seva discografia és molt extensa i Zorn disposa, a més, del seu propi segell, Tzadik, cosa que li ha permès mantenir la seva independència en la indústria discogràfica. És, en suma, un artista complert, capaç de relacionar-se amb músics de clàssic i amb improvisadors de jazz amb la mateixa genialitat i fluïdesa.
El present àlbum està inspirat en la controvertida figura del Baró de Rais. Gilles de Rais, un noble francès del segle XV, és conegut pel seu interès en les ciències ocultes i per la seva qualitat d’assassí en sèrie d’infants. Els hòrrids crims del Baró incloïen abusos sexuals, tortures i desmembraments. D’aquí el títol de l’enregistrament, que podem traduir com a quaranta-nou actes d’execrable depravació en l’abominable vida i temps de Gilles de Rais.
Aquest disc mostra una temàtica molt obscura que obre les portes a la creativitat més desenfrenada de Zorn: trenca tots els motlles i construeix sonoritats que ens sorprenen a cada pas. At the very gates of Hell obre l’àlbum amb un ambient cent per cent heavy metal, amb guitarra distorsionada, bateria i Hammond. Es seguida per un tema on la mateixa instrumentació adquireix matisos molt més grandiloqüents, quasi simfònics, amb solos tensos i d’una energia visceral, tot sota el paradoxal títol Angelic voices. Al llarg dels talls, Zorn entra en la descripció d’atmosferes turmentades, amb una sàvia utilització de paràmetres del jazz més lliure i la instrumentació més pròpia del rock. Aquí i allà sorgeixen breus passatges misteriosos, que ens donen un contingut respir, asfixiat després per un torrent sonor que colpeix dramàticament l’oïdor. Hi trobem nombrosos elements del Zorn més jazzístic, fins i tot amb influències llatines com a Dark pageant.
És un enregistrament furiós, un descens a la follia turmentada, una exploració de límits, en la confluència d’estils musicals i d’aproximacions contrastades a l’univers sonor.

Text: Neil Manel Frau-Cortes