ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Suplement de discos

Homenaje a Martha Graham


Títol: Homenaje a Martha Graham. After the poem by Mario Lucarda
Autor: Ramon Humet
Intèrprets: Claron McFadden, soprano; Alberto Rosado, piano; Kakizakai Kaoru, shakuhachi
Neopercusión
Segell discogràfic: Neu Records

Escoltar la música de Ramon Humet sempre és un plaer enorme. Ningú no pot dubtar, a més, del seu compromís amb la creació musical. Segurament a causa de la formació i la trajectòria professionals de l’autor, Homenaje a Martha Graham, escrita a partir d’uns poemes de Mario Lucarda (1944), s’alimenta d’una tradició viva que uneix el so i la paraula originàries de la consciència humana.
El productor musical i director de Neu Records, Santi Barguñó, la torna a encertar, i ha enregistrat aquest meravellós disc en una sala que té una acústica excepcional: la Sala Mozart de l’Auditori de Saragossa.Volem remarcar que la gravació es va fer amb un sistema 3D, especialment dissenyat per la productora N (vinculada a Neu Records), inspirat en els estudis de Michael Williams, un investigador reconegut de sistemes d’enregistrament multicanal. Afegim que els sistemes d’enregistrament de so envoltant han estat concebuts pel compositor Ramon Humet. La qualitat del so és sensacional, amb la qual cosa gosem dir que escoltar aquest disc és una experiència sensorial remoguda per un hiperrealisme sonor, detallat i minuciós.
I per si tot això fos poc–que no ho és, ni de bon tros–, aquest projecte compta amb músics de reconeixement internacional: la soprano nord-americana Claron McFadden, el japonès Kakizakai Kaoru, un de les millors intèrprets actuals de shakuhachi, el pianista espanyol Alberto Rosado i el quartet Neopercusión, el conjunt percussionista que està fent la seva residència al CNDM del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia de Madrid.

Així escriu Mario Lucarda:
«No creer en nada, /poner a prueba todo cuanto se hace, / poner a prueba toda verdad, / indagar en lo que todos afirman,/ser hereje: ponerlo todo a prueba.
Y vagar en la duda,/ por los laberintos de la duda /con temor, con esperanza,/buscando donde no hay nada,/buscando en el inmenso silencio.»

Martha Graham va fer múltiples coreografies de l’abstracció de la vida i va posar a prova tots els moviments possibles del cos humà.
Humet, Lucarda i Graham es mouen en la sang de la creació. Tots tres busquen en el moviment la bellesa i desfan a miques les rígides estructures que la naturalesa corporal ens obliga a dur a sobre, a dins, al costat. L’obra d’Humet està construïda a partir dels moviments intercalats de dues composicions diferents: el cicle de cançons d’Homenaje a Martha Graham i els meditatius interludis per a shakuhachi acompanyats pel quartet de percussió.
I sí, interludi a interludi, apareix entre somnis la veu de Claron McFadden, que ve i se’n va; el piano d’Alberto Rosado va creant harmonies per a l’estratosfera emocional; el shakuhachi de Kakizakai Kaoru evoca la tradició japonesa amb una successió de notes evanescents i meditatives; i els quatre percussionistes, generosos en ritme, posen de ben manifest, en un cos a cos, un contrapicat de gestos de tons metal·litzats que van construint unes curvatures on ens podem aixoplugar de les nostres pròpies emocions, perquè el llenguatge d’Humet és dramàtic, intens i molt profund. I és que la seva obra ja és una dansa en si mateixa.


Text
: Carme Miró