ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Suplement de discos

Flöte und Orgel


Títol: Flöte und Orgel
Autors: Franz Lachner, Mélanie Bonis, Kai Schreiber, Eugène Bozza, Theobald Böhm
Intèrprets: Ulrike Friedrich, flauta; Johannes Geffert, orgue
Segell discogràfic: Querstand

La història del orgues de la basílica cistercenca Abbey Marienstatt, l’església gòtica més antiga del Rin, es remunta al segle XVI. Des de llavors, amb les devastadores guerres que han assolat Europa, l’instument de tubs ha anat canviant i millorant.
L’orgue actual, amb trompeteria espanyola, va ser construït en 1969-1970 per Rieger Orgelbau (1845). El seu fundador va ser Franz Rieger (1812-1886), un gran orguener i un bon coneixedor de la vida musical de Viena.
Al llarg del 2012, s’ha dissenyat la consola, s’ha renovat tota l’electrònica de l’instrument i s’ha instal·lat un nou sistema anomenat Sinua Castellan que consisteix a dotar l’orgue d’àmplies funcionalitats innovadores. L’orgue té 4.500 tubs!
Aquest nou disc, delectable i original, del segell Querstand, recull obres de compositors desconeguts (d’aquells que en diuen «rars»), entre el segle XIX i XXI. Remarquem el Souvenir des Alpes, op31,5 de Theobald Böhm (1794-1881), un compositor muniquès que perfeccionà la flauta travessera, tal i com és actualment.
La flautista Ulrike Friedrich i l’organista Johannes Geffert interpreten diferents peces d’inspiració francesa, com ara les tres peces curtes de la compositora francesa Mel Bonis (1858-1937), i l’obra Soir dans les montagnes del compositor, també francès, nascut a Niça, Eugène Joseph Bozza (1905-1991).
L’Elegie, obra del compositor alemany Franz Paul Lachner (1803-1890), és una obra tardana força rellevant que destaca per la utilització de molts aguts en la part de l’orgue.
Del compositor Kai Schreiber (1975), els dos intèrprets han escollit dues obres: la Sonata da chiesa, op.1, obra que combina la forma clàssica (italiana) amb una harmonia moderadament dissonant; i el Concert per a flauta i orgue, op.7, una obra en què tot el material temàtic (i melòdic) es desenvolupa a partir de dues úniques cèl·lules melòdiques -un motiu de 6 sons i un interval de segona major -.
Quant a la interpretació de Johannes Geffert, músic entregat a la tradició organística, i Ulrike Friedrich, pedagoga i concertista, és una exhibició clara i nítida d’allò que podríem anomenar «el culte a la bellesa del timbre», tant de la flauta com de l’orgue.
Les dues interpretacions delicioses de Friedrich i de Geffert, enllaçades per una música singular, ofereixen una «imatge en alta resolució» de les grans possibilitats musicals de la flauta i l’orgue.

Text: Marçal Borotau