ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Suplement de discos

Douglas Anderson


Títol: Chamber Symphonies 2, 3 & 4
Autor: Douglas Anderson
Intèrprets: Di.Vi.Sion piano trio
Eight Strings & a Whistle
Segell discogràfic: Ravello Records

Douglas AndersonLes “Chamber Symphonies” del compositor americà Douglas Anderson ens remeten a les dues simfonies de cambra d’Arnold Schoenberg. En aquest enregistrament, Anderson s’inspira en l’obra, summament variada, de les sonoritats dels músics de la polifacètica avantguarda europea del segle XX, especialment es fixa en el creador de dodecatonisme, que va arribar, fugint del terror nazi, a una Amèrica receptiva i acollidora.
Amb aquest disc, Anderson fa el seu debut al segell Ravello amb una proposta musical de gran sonoritat per a una petita representació instrumental de cambra: el timbre, l’atmosfera sonora i la riquesa harmònica esdevenen els protagonistes de les sòlides idees del compositor nord-americà.
Cada simfonia està formada per tres moviments on els instruments ens mostren les seves idiosincràsies. En la Simfonia núm. 2, escrita per a flauta, clarinet, violí i violoncel, incorpora elements extrets dels clàssics. La Simfonia núm.3, Eight Strings & a Whistle, compta amb una breu coda per a cadascun dels instruments – flauta, viola, i violoncel -, i la Simfonia núm. 4, escrita per al trio de piano di.vi.sion, on el compositor utilitza una complexa xarxa de variacions temàtiques.
No podem considerar que la proposta d’Anderson sigui un exercici de nostàlgia, ben al contrari. El que aconsegueix el compositor és donar un nou impuls al gènere simfònic de cambra, gairebé un homenatge, i, val a dir, que compta amb una gran compenetració entre els músics. El lirisme, la frescor, el color de les composicions atonals d’Anderson són elegants, i amb la seva sensibilitat ens convida a viure moments íntims per pensar i reflexionar, protegits de les ventades que assoten la nostra tranquil·litat.

Text: Marçal Borotau