ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Suplement de discos

Das Jahr. Abschied von Rom


Títol: Das Jahr. Abschied von Rom
Autora: Fanny Mendelssohn
Intèrpret: Solveig Wikman
Segell discogràfic: Nosag Records

Heus aquí un nou enregistrament de la música de Fanny Mendelssohn interpretat per Solveig Wikman, una de les pianistes més importants de Suècia. El passat mes de febrer vàrem presentar la versió vehement del cicle Zwölf Clavierstücke (veure la ressenya). Doncs bé, aquest mes – i gràcies a la generosa atenció de la pianista Solveig Wikman- ens fem ressò de l’obra Das Jahr, L’Any, un cicle de 12 peces per a pianoforte de Fanny Mendelssohn. Les va acabar de compondre el desembre de l’any 1841. Va concebre aquest cicle com si fos un diari.
Un any abans, la primavera de 1840, Fanny va escriure una carta a la seva germana Rebecka on li deia que estava component unes peces curtes per a piano que reflectien els records de les seves vivències al llarg de l’any. Per a ella era molt important el contacte amb la naturalesa i dedicava bona part del seu temps a caminar per llocs meravellosos, els seus llocs preferits. Així li explicava la mateixa Fanny a la seva germana.
Aquestes peces fan al·lusió, com hem dit abans, als seus records. El gener (un somni) és una de les darreres composicions; una fantasia que recrea la seva feliç estada a Itàlia. El febrer fa referència al Carnaval, que la família Hensel va passar a Roma. I així successivament. La peça final del cicle, Nachspiel, és un epíleg en forma de coral; una indubtable referència a J.S. Bach.
Clou el disc l’obra Abschied von Rom, Adéu a Roma, datada el 22 d’abril de 1840.
Fanny Mendelssohn va dedicar aquesta peça al pintor Julius Elsasser. De tothom és conegut que en el si de la família Mendelssohn es respirava un ambient cultural d’un elevat nivell. Un bon exemple d’això és la portada del disc: un retrat de la compositora que li va fer Eugène Quesnet l’any 1835 o potser més tard.
Solveig Wikman treballa les emocions de fons: l’energia i l’entusiasme són el fonaments de la seva forma de tocar.
La interpretació esplèndida de la pianista sueca, que es distingeix per una gran claredat i un domini tècnic del piano, recrea l’atmosfera vital de la compositora alemanya. Les sonoritats càlides bressolen la malenconia que Fanny sentia després dels seus viatges.
En resum, Solveig Wikman excel·leix en l’art pianístic tant per la passió expressiva com per la seva impecable naturalitat.

Text: Núria Serra