ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Suplement de discos

Anthracite Fields


Títol: Anthracite Fields
Autor: Julia Wolfe
Intèrprets: Bang on a Can All-Stars, Coral de Trinity Wall Street
Direcció: Julian Wachner
Segell discogràfic: Cantaloupe

Anthracite-FieldsJulia Wolfe va créixer en una petita ciutat de Pensilvània, a prop de l’empobrida comarca minera de l’estat. Malgrat aquesta proximitat geogràfica, la vida d’aquells decrèpits pobles semblava a anys lluny de distància del seu entorn. La vida dels miners és tan perillosa com precària, i els conflictes laborals i sindicals en són una constant. Quan el Mendelssohn Club de Filadèlfia comanà a Wolfe una composició per coral i grup de cambra, la compositora volgué retre homenatge a aquestes històries vitals, i així sorgí Anthracite Fields, dedicada a les poblacions que extreuen aquesta apreciada varietat de carbó.
Estrenat en abril de 2014, el treball resultant és un suggeridor i de vegades punyent oratori en cinc moviments, en el qual Wolfe dóna veu als miners i les seves famílies, tot basant-se en una sèrie d’entrevistes portades a terme per ella mateixa. No de bades, la composició fou guardonada amb el premi Pulitzer. S’hi entreteixen altres materials de cultura popular, rimes i refranys de la zona, en un interessant experiment etnològic, una mena de reconstrucció dinàmica d’un retrat social. Sense entrar en el pamflet polític, l’artista tradueix en música el remolí d’emocions humanes, la lluita per sobreviure.
La interpretació corre a càrrec del sempre innovador grup Ban on a Can All-Stars (Ashley Bathdate, Robert Black, Vicky Chow, David Cossin, Mark Stewart i Ken Thomson), en aquesta ocasió acompanyats per la coral de Trinity Wall Street, sota la direcció de Julian Wachner. L’elecció d’aquesta reconeguda coral d’una església de Manhattan, juntament amb la forma d’oratori, no ens ha de portar a pensar en una obra de caire exclusivament litúrgic. L’àlbum inclou un ventall d’estils molt diversos, des de peces clàssiques a altres inspirades en els càntics sindicals americans com The Breaker Boys –ple d’energia adolescent– fins a línies vocals de rock a Speech. Aquesta darrera peça és especialment colpidora per la seva natura reivindicativa, que denuncia les pèssimes condicions laborals dels miners.
Destaquem especialment el moviment que obre l’oratori, Foundation, amb el seu ambient ple de greus ressonàncies. Amb un rerefons de notes greus de contrabaix i efectes de guitarra elèctrica, la coral anomena la llista de ferits o morts a les mines, en un to solemne, d’emoció continguda, no exempt de joc fonètic.
Esmentarem que Julia Wolfe, co-fundadora de Bang on a Can, ja havia estat finalista al Pulitzer, i és la segona dels compositors del grup en rebre aquest guardó, després de David Lang.


Text:
Neil Manel Frau­-Cortes