ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Werther, Jules Massenet


Werther, Jules Massenet
Intèrprets:
Piotr Beczala, Anna Caterina Antonacci, Joan Martín-Royo, Elena
Sancho Pereg, Stefano Palatchi, Antoni Comas, Marc Canturri
Cor infantil Amics de la Unió de Granollers
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Direcció escènica: WillyDecker
Direcció musical: Alain Altinoglu
Gran Teatre del Liceu, 15 de gener

En aquest espai que Sonograma Magazine dedica a les «cròniques» intentem, el diferents cronistes, fer-nos ressò d’allò que passa als escenaris: un espectacle musical.
Esperem que aquesta vegada, no encenguem els ànims de persones que, mantenint sempre l’anonimat, violenten amb comentaris fora de context el treball que consisteix a posar l’èmfasi en el punt de vista musical i no tant en el periodístic.
Werther de Jules Massenet (1842-1912) és un drama líric format en quatre actes, amb el llibret de Édouard Blau, Paul Milliet i Georges Hartmann a partir de l’obra de Die Leiden des jungen Werthers de l’escriptor alemany Johann Wolfgang von Goethe (1749-1906).

© A. Bofill

Un poeta, extremadament romàntic i obsessiu, s’enamora (dissortadament) de Charlotte, una jove atractiva que està a punt de casar-se amb l’Albert. Els dos protagonistes entren en un pathos turbulent que quedarà reflectit en l’escenografia de Willy Decker. Com en el Tristan e Isolda de Katharina Wagner, que vàrem poder veure a Bayreuth, el director d’escena alemany ha escollit la combinació del groc i el blau i un espai minimalista (amb una part de l’escenari inclinat) per representar aquesta lluita amorosa d’una relació que no reeixirà.
Després de l’obertura orquestral, on, com és natural, Massenet hi va deixar escrits els temes musicals més importants de l’òpera, apareixen uns escolars cantant unes nadales en ple mes de juliol; un té la sensació que alguna cosa no va bé.
A cada nova actuació del Cor infantil Amics de la Unió de Granollers, dirigits per Josep Vila i Jover, descobrim amb un enorme plaer la qualitat musical que va aconseguint el cor infantil. Ho diem clar i alt, la tasca de Vila i Jover és lloable, ras i curt.
També va ser lloable l’actuació del tenor polonès Piotr Beczala. Només arribar a Barcelona ja va crear unes grans expectatives. No va decebre ningú. El públic liceístic esperava amb delit escoltar la famosa ària Pourquoi me reveiller?, el moment culminant (i sempre molt esperat) de l’òpera de Massenet. La meravellosa interpretació de Beczala suscità l’entusiasme dels espectadors i  un cop acabada l’ària els espectadors van interrompre l’òpera amb una ovació molt fogosa. Efectivament, davant de tant apassionament, van bisar una part de l’enamoradissa ària.

© A. Bofill

La soprano Anna Caterina Antonacci, en el paper de la infeliç Charlotte, va tenir una paper molt digne; quanta bellesa i sensibilitat! En l’ària Va! Laisse couler mes larmes Antonacci va créixer musicalment.
Cal destacar amb convicció el rol dels diferents protagonistes interpretats per cantants com Joan Martín-Royo, en un impecable Albert, la Sophie en la veu clara i neta de la debutant Elena Sancho Pereg, el batlle, uinterpretat amb gran eficàcia per Stefano Palatchi i el duet sinistre de la nit, amb pinzellades divertides -en Johann i en Schmiidt- interpretats fantàsticament per Antoni Comas i Marc Canturri.
El refinat director francès Alain Altinoglu, amb l’Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu, va «brodar» la funció. La instrumentació de Massenet, plena de combinacions instrumentals delicioses, demana un exigent treball orquestral. I així va ser: un espectacle operístic de grans qualitats musicals.

Text: Carme Miró