ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Tristan und Isolda


Tristan und Isolda, Richard Wagner
Intèrprets:
Stephen Gould, Georg Zeppenfeld, Evelyn Herlitzius, Iain Paterson, Raimund Nolte, Christa Mayer, Tansel Akzeybek, Kay Stiefermann
Chor der Bayreuther Festspiele
Orchester der Bayreuther Festspiele
Direcció d’escena: Katharina Wagner
Direcció musical: Christian Thielemann
Bayreuther Festspiele, 2 d’agost

Una de les obres mestres de la literatura medieval d’origen cèltic va ser la novel·la d’amor “Tristany i Isolda”, una obra que va influenciar nombroses creacions posteriors. Recordem entre elles la magistral versió alemanya escrita pel trobador i poeta Gottfried von Strassburg, el monumental poema amb el qual es va inspirar Richard Wagner. El compositor alemany, que quedà fascinat per l’amor tràgic, va concebre aquest drama líric, un idil·li entre un jove mariner i una princesa irlandesa, com un laberint emocional. Wagner creia que, davant d’un amor frustrat, fortament passional, l’única alliberació-redempció possible era la mort. Per aquells temps, entre 1857 i 1859, Wagner va viure un intens enamorament amb Mathilde Wesendonck, al qual ella li va correspondre. I així començà a gestar-se «Tristany i Isolda», el Liebestod (amor-mort).

©Bayreuther Festspiele / Enrico Nawrath

©Bayreuther Festspiele / Enrico Nawrath

Tot celebrant el 150è aniversari de l’estrena d’aquesta òpera estrenada a Munic, Katharina Wagner ha presentat una nova producció força atractiva. La directora escènica se serveix del laberint tridimensional, ple d’escales, plataformes i elevadors hidràulics, per donar forma a la primera escena i reflectir, des del primer moment, les emocions inconscients dels personatges. Amb una tènue il·luminació (només fa créixer el flux lluminós poc abans d’acabar cadascun dels tres actes), Katharina Wagner presenta uns personatges tràgics, vestits amb blau de cobalt clar i ocre groc, que lluitaran conta l’inevitable.

Així mateix, el director musical del Festival de Bayreuth, Christian Thielemann, que és un músic capaç de projectar el sentit apropiat de la seva poesia musical amb gestos de tendresa, va coronar l’obra romàntica amb una enorme sensibilitat orquestral.
En el primer acte predomina la foscor il·luminada per llums tamisades. És la dualitat, la il·luminació contrastada i les ambivalència tonals, les que creen la tensió musical i escenogràfica. I la llum, també en el segon acte, és un element que vehicula tot allò que passa desapercebut per l’ull humà. Els dos amants estan controlats des de dalt per uns focus de gran intensitat lluminosa i que pertorben l’ànima dels dos protagonistes. Al tercer acte apareix l’element hologràfic per mitjà d’uns tetraedres (geometria sagrada?) on hi apareixia Isolda, sempre inabastable. Una imatge poderosament evocativa d’àmplies ressonàncies psicològiques.
Stephen Gould és un Tristany imponent. Havent-lo escoltat en la magnífica versió discogràfica amb Nina Stemme com Isolda, ara a Bayreuth, que ha acompanyat, a darrera hora, la soprano Evelyn Herlitzius (substituint a Anja Kampe), va oferir una interpretació extraordinària. La seva veu va emprendre el vol en les notes agudes de manera intensa, emotiva, i amb un gran pes vocal, va anar obrint camins cap el drama.
I encara més, amb una interpretació d’innegable poder i amb una presencia esvelta, la soprano Evelyn Herlitzius, en el paper d’Isolda, va oferir moments memorables d’una gran bellesa lírica.
La mezzosoprano alemanya Christa Mayer, una excel·lent i commovedora Brangània, va entusiasmar el públic amb la seva energia plena de matisos. Magnífica l’actuació del baix-baríton escocès Iain Paterson, un sensual i expressiu Kurwenal de veu càlida i vigorosa, i Georg Zeppenfeld, com a Rei Marc, inquietant i ambiciós, va preservar la puresa del so -una mica sec-.
L’orquestra, una vegada més, va mostrar la seva superba artesania sonora.
Richard Wagner se serví de Tristany per assestar un cop de gràcia a la tonalitat. Arribava una nova música

Text: Carme Miró