ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Thomas Dausgaard dirigeix Nielsen, Sibelius i Pärt


La cançó de Silouan, Arvo Pärt
Concert per a violí, Op.47, Jean Sibelius
Simfonia núm.5, Carl Nielsen
Intèrprets:
Boris Belkin, violí
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Direcció: Thomas Dausgaard
L’Auditori, 14 de gener

El somni de la cultura nòrdica es caracteritzà, al llarg del segle XX, pel seu afany per encaixar els valors humanístics en el panorama musical de l’època. Mentre que les avantguardes europees bullien a París -la capital francesa era el centre de totes les mirades- a Estònia, Finlàndia i Dinamarca, els compositors servaven la profunditat dels seus llenguatges singulars.
La cançó de Silouan d’Arvo Pärt, datada l’any 1991, és una obra breu, profunda i commovedora on l’autor expressa de manera nítida el seu sentiment religiós, meditatiu i proper. Escrita per a orquestra de corda, en La cançó de Silouan, hi ha molt poc material temàtic; el compositor estonià se centrà en deixar en suspens el temps. L’Orquestra Simfònica de Barcelona va oferir-nos la seva interpretació a mode de pregària. L’estona se’ns va fer curta.

Fotografia: Thomas-Grøndahl

A continuació, el violinista Boris Belkin va interpretar el Concert per a violí en Re menor, Op.47, de Jean Sibelius. És un concert virtuosístic, i Belkin, tot i que el seu so era, en algun moment, una mica aspre, va reforçar amb el seu impuls els passatges virtuosístics del violí, on hi sentim, innegablement, el caràcter del folklore finlandès.
A la segona part, els músics de l’Orquestra Simfònica de Barcelona van interpretar la màgica Simfonia núm.5 de Carl Nielsen. Cal recordar que Sibelius i Nielsen són els grans simfonistes nòrdics del segle XX.
Exultant i decidida, l’orquestra va estendre un vel de bellesa als moviments d’una simfonia escrita amb una coherència temàtica impecable. Thomas Dausgaard, director titular de la BBC Scottish Symphony Orchestra, subratlla la música amb un gest clar i nítid. El director danès va desplegar tota la seva creativitat per donar lluïment i brillantor al moviment d’obertura, molt tumultuós, i a fer créixer el caràcter intimista de les bellíssimes melodies de l’Adagio. Dos moviments molt significatius de la Cinquena del compositor danès.
Carl Nielsen és un compositor que cal redescobrir. La seva obra té tensió, precisió, espectacularitat, intimisme i una certa extravagància. Mèrits indiscutibles que justificarien que es programés més sovint la seva música.

Text: Carme Miró