ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Symphony No2 «Resurrection»


Títol: Symphony No 2 «Resurrection»
Autor: Gustav Mahler
Intèrprets: Genia Kühmeier, soprano; Gerhild Romberger, contralto
Edinburgh Festival Chorus
Bavarian Radio Symphony Orchestra
Direcció: Mariss Jansons
Usher Hall, 12 d’agost

Fa més de cinquanta anys que l’insigne director d’orquestra alemany, Eugen Jochum, va dirigir per primera vegada l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera amb seu a Munic; en va ser el seu director en cap des del 1949 fins al 1960. Aquest conjunt orquestral s’ha situat, en poc temps, als primers números dels rànquings de les millors orquestres del món. Després de Jochum, l’any 1961, The Bavarian Radio Symphony Orchestra va ser dirigida pel compositor i director txec Rafael Kubelik; a continuació, Sir Colin Davis va ser al capdavant durant una dècada; Lorin Maazel fins al 2002, i, actualment, el director titular és Mariss Jansons, com també ho és de l’Orquestra Reial del Concertgebouw d’Amsterdam, des del 2004.

Photo ©Koichi Miura

Photo ©Koichi Miura

Mariss Jansons, (Riga, Letònia, 1943), ha estat guardonat per nombrosos premis europeus i per la indiscutible qualitat dels seus enregistraments; cal destacar la seva immillorable discografia dedicada al repertori post-romàntic centreeuropeu i rus.
El viatge cap a la desesperació que Gustav Mahler va emprendre en la segona simfonia, anomenada «Resurrecció», va esdevenir, sota la batuta de Jansons, una autèntica joia de sentiments nocturnals. Hi ha molt a dir sobre Mahler, sobre la pretesa generositat que sorgeix de les seves partitures, repletes de signes i símbols i enharmonies. Resultà tan evident el talent i la tècnica de Jansons que la seva interpretació ultrapassà els límits, fins el mínim detall, de passatges commovedors per entrar en els de la follia expressiva.
La veu de la contralt Gerhild Romberger, en el quart moviment, La llum primigènia, sorgia del no res amb el seu O Röschen roth! (Oh Roses vermelles!) – les primeres paraules del poema -, en la tonalitat de re bemoll seguida per la resposta de les trompetes (uns compassos més enllà ho farà el solo del violí) eren el preludi d’una intimitat amesurada i joiosa.
L’Edinburgh Festival Chorus, en el Misterioso, la vida col·lectiva i la vida individual , es fusionà amb la soprano Genia Kühmeier en un confortant sentiment de tendresa.
Mariss Jansons, aquest home inesgotable que ha sobreviscut a un atac cardíac mentre dirigia i que, sens dubte, és a dalt de tot de la direcció orquestral contemporània, garanteix amb un simple gest la manifestació de copiosos moments que infonen sentiments trasbalsadors; un gest, un dard, que per petit que sigui, assenyala l’avantsala de l’eternitat que Mahler va descriure magistralment.

Text: Carme Miró