ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Rigoletto, Giuseppe Verdi


Rigoletto, Giuseppe Verdi
Intèrprets:
Javier Camarena, Carlos Álvarez, Désirée Rancatore, Ante Jerkunica, Ketevan Kemoklidze, Gemma Coma-Alabert, Mercedes Gancedo
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Direcció escènica: Monique Wagemakers
Direcció musical: Riccardo Frizza
Gran Teatre del Liceu, 21 de març

Giuseppe Verdi va plasmar en la seva òpera Rigoletto, potser millor que ningú, gairebé totes les facetes de l’abús de poder. No va deixar la figura masculina en un bon lloc, ans el contrari; els dos personatges masculins estan a mercè del fracàs i al servei de la violència psicològica i física. El maltractament i la possessió de l’home vers la dona és encara, actualment, una lacra social que hem de lamentar sovint. Ah! però, com si no hagués passat res, «la dona és voluble», canta el duc llibertí en la famosa ària La donna è mobile.
La neerlandesa Monique Wagemakers, una directora de prestigi internacional, va crear, tot servint-se hàbilment d’una plataforma hidràulica, un espai cúbic, fosc, amb unes pinzellades de refinada il·luminació, que representa l’asfixia emocional d’uns personatges que són alhora víctimes i botxins. Wagemakers reforça amb una gran habilitat la complexa trama emocional que s’amaga darrera el vel de la por en les relacions entre pare i filla, entre llibertí i enamorada. No oblidem tampoc que Verdi, amb una gran llibertat creativa, va mostrar la seva vena revolucionaria contra l’arrogància del poder. En efecte, cal remarcar que Rigoletto va patir unes quantes modificacions imposades per la censura.

© Antoni Bofill

Els colors del vestuari de Sandy Powell, predominantment d’un ostentós fúcsia, és el punt culminant de l’exaltació visual d’aquest drama. Un drama que també va accentuar amb serena convicció el director d’orquestra Riccardo Frizza. El mestre italià, que és un expert en Verdi, va extreure sons magnífics de l’Orquestra Simfònica del Liceu, al cent per cent de les seves facultats.
El tenor mexicà Javier Camarena va fer un esplèndid duc de Màntua; la seva veu, el seu fraseig i els seus aguts en la cabaletta van confirmar la seva elegant interpretació. El baríton Carlos Álvarez, en el paper de Rigoletto, va mostrar, una vegada més, les seves qualitats musicals i vocals. En tots els registres es palesava la puresa de la seva veu.
La soprano siciliana Desirée Rancatore com a Gilda va tenir moments molt bons. Aquesta dona controlada per un pare (castrador?) acaba sent enganyada per un vividor. Fins i tot la mort s’aferrissarà a ella.
El cor, dirigit per Conxita Garcia, va tenir autèntiques escenes de glòria. En la música i en l’escena. Pels seus cants i pels seus silencis. La seva presencia va impressionar gratament.
Van ser irreprotxables les veus de Gemma Coma-Alavert, d’Ante Jerkunica i de la debutant Mercedes Gancedo, que, val la pena dir-ho, recentment ha estat guardonada amb el primer premi del 1r Concurs de Cant Josep Palet.
Verdi segueix sent (rabiosament) actual.

Text: Carme Miró