ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky


Suite de «El conte del tsar Saltan», op.57, Nikolai Rimski-Kórsakov
El mandarí meravellós, op. 19, Bela Batók
Rapsòdia sobre un tema de Paganini, op.43, Serguei Rakhmàninov
El llac encantat, op.62, Anatoli Liadov
Danses simfòniques, op. 45, Serguei Rakhmàninov
Intèrprets:
Sergei Redkin, piano
Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky
Direcció: Valery Gergiev
Auditori de Girona, 29 de gener

Dins del cicle Ibercamera a Girona s’ha inclòs un concert de repertori de música russa interpretat per l’Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky de Sant Petesburg, la formació orquestral que dirigeix el prestigiós director Valery Gergiev.
Com hem dit abans, el repertori de concert girava a l’entorn de quatre compositors d’origen rus i un d’hongarès. Just abans de començar, van avisar el públic (val a dir que no se sentia gaire bé) que a la primera part del concert s’afegiria El mandarí meravellós, op. 19, Bela Batók. Sens dubte, un agradable afegitó inesperat.
Valery Gergiev, que aquesta vegada va dirigir sense batuta, maneja amb seguretat el procediment al·lusiu a la literatura, tan típic de la música russa, que finalitza en inserir-se en una tradició que es fa fàcilment recognoscible per al públic. Fixem-nos-hi: «El conte del tsar Saltan», «El mandarí meravellós» i «El llac encantat». Respecte a això, va bé recordar que tant la literatura com la música russa despleguen una riquesa de recursos expressius gegantins. No se’ns passa per alt que Bela Bartók era hongarès.

Valery Gergiev ©Decco. Marco Borggreve

D’aquestes breus anotacions, el que volem destacar és l’emergent presència de Sergei Redkin. El jove pianista rus va mostrar finor i sensibilitat en la seva versió de la Rapsòdia sobre un tema de Paganini, op.43, de Serguei Rakhmàninov, variacions que tenen una gran qualitat d’inventiva i un gran poder melancòlic. Redkin ens va enlluernar amb la forma d’expressar els moments tempestuosos, el seu acurat pedal i la força i precisió en el teclat.
L’Orquestra Simfònica del Teatre Mariinsky, d’una brillant trajectòria, ofereix pocs dubtes: quan són dalt de l’escenari fan gala d’una qualitat sonora captivadora i integral; el seu so deixa atònita a qualsevol persona que estimi la música.
Com ja és sabut, Nikolai Rimski-Kórsakov va escriure un tractat d’instrumentació que ha deixat una enorme empremta en l’estudi i la metodologia de l’orquestració.
Podríem enumerar una llarga llista d’arguments per definir Valery Gergiev com un dels millors directors de la nostra època. Controvertit o polèmic. Disciplinat o rebel. Tant hi fa, el seu art és titànic. Tothom l’escolta en silenci, atònit, anhelant les seves excepcionals versions.
Festegem la vinguda de Valery Gergiev a Girona, i esperem que torni aviat!

Text: Carme Miró