ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Músiques tradicionals d’Irlanda i Escòcia


La viola cèltica: Músiques tradicionals d’Irlanda i Escòcia
Intèprets:
Jordi Savall, viola de gamba soprano de Nicolas Chappuy (París 1750) i lyra-viol (viola de gamba baixa) de Barak Norman (Londres 1697)
Andrew Lawrence-King, arpa irlandesa i psalteri
Frank McGuire, bodhran
La Seu d’Urgell, 19 d’agost

El Festival de Música Antiga dels Pirineus va posar el punt final de la seva quarta edició amb la darrera actuació del mestre gambista Jordi Savall que se celebrà a Sort després de passar per Puigcerdà i la Seu d’Urgell.
Sortosament, la figura de Jordi Savall ha deixat de ser una rara avis en una època com l’actual. Ja fa més de tres dècades que el seu interès per la música antiga ha donat uns resultats musicals d’una extraordinària naturalesa. Ha interpretat un nombre considerable de música d’autors de primera línia i de diferents estils. La seva recerca ens ha mostrat un camí de gran sensibilitat musical i ha sabut crear una forma de comunicació  molt propera amb el públic. Tot i que la música és omnipresent en la seva vida professional, els seus interessos humanistes l’han dut a prendre un compromís inequívoc amb la pau.
Sonograma-Magazine-Jordi SavallEn el concert celebrat a la Catedral d’Urgell, Jordi Savall, acompanyat d’Andrew Lawrence-King a l’arpa barroca i de Frank McGuire al bodhran, va tornar als seus orígens; va rememorar les cançons irlandeses i escoceses del segle XVII que tradicionalment ens han arribat per via oral. Fascinat per aquesta tradició, ja fa uns quants anys, Savall va descobrir un manuscrit amb melodies tradicionals per a viola a la Biblioteca de Manchester. En aquestes peces hi ha una connexió entre la viola i la tradició musical celta que es materialitza en l’existència d’un bordó, exactament com ho fan les gaites escoceses.
Amb les seves violes, totes elles amb ànima, Savall ha interpretat música celta, música francesa, i, sobretot, ens ha revelat la gran riquesa que aplega la música de tota la Mediterrània. Es evident que amb la seva brillant producció musical ha creat una autèntica estètica musical. La seva originalitat rau en la unió de la música i la identitat. Aquesta evocació la podem trobar en els seus llibres discs, en els quals hi conjuga la música, la història i la identitat. Totes elles fusionades per una gran bellesa.

Text: Carme Miró