ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Mil anys de música a Montserrat


Mil anys de música a Montserrat
Autors: Joan Cererols, Benet Julià, Narcís Casanoves, Àngel Rodamilans, Odiló M. Planàs, Cassià Ma. Just, Ireneu Segarra, Bernat Vivancos
Intèrprets:
Escolania de Montserrat
Direcció: Bernat Vivancos
La Seu d’Urgell, 20 de juny

A la Catedral de Santa Maria d’Urgell, de planta basilical de tres naus, ha començat el Festival de Música Antiga, tan esperat, i en el qual ha esmerçat un esforç intel·ligent el seu director Josep Mª Dutren.
La nau central va acollir el so mil·lenari del cor de nens de l’Escolania de Montserrat. Bernat Vivancos finalitza, amb aquests tres concerts, la seva tasca com a director de l’Escolania, càrrec que ha ocupat durant set anys.
Mil anys de música a Montserrat és el títol d’un itinerari cronològic de música montserratina que acull magnífiques peces que mostren el rastre inconfusible d’un temps de creació musical catalana que va des d’un cant gregorià, Germinans Germinabit, dos cants del Llibre Vermell de Montserrat, fins El cant dels ocells arranjat pel mateix Bernat Vivancos.

Sonograma_Catedral-de-Santa-Maria-d'Urgell

Catedral de Santa Maria d’Urgell © Carme Miró

L’emoció i la tradició varen ser els elements substancials que van unir els trets comuns del repertori: la insubornable fidelitat a la llengua i la música d’un país. Un propòsit musical molt ben plantejat per una persona tan moderada com Vivancos.
Les peces seleccionades només són una petita mostra de l’enorme qualitat d’algunes partitures compostes per monjos del monestir, principalment del segle XVII i XVIII, malgrat la destrucció de l’arxiu musical i la consegüent pèrdua de manuscrits, còdex i impresos musicals durant la guerra del Francès (1811).
Cal dir que, darrerament, l’Escolania de Montserrat ha estat notícia per la seva gira als EEUU. Una experiència que ha enriquit el cor i els ha donat un reconeixement internacional que mereixien.
Les admirables veus blanques del cor i la delicada direcció de Bernat Vivancos van emocionar el públic pel seu equilibri sonor, i per un pòsit d’essència espiritual que, al pas del temps, han acabalat dins l’escola de música del monestir de Montserrat.

Text: Carme Miró