ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Martha Argerich, Nelson Goerner


Sonata in DK381, W. Amadeus Mozart
Symphonic dances, Sergei Rachmaninov
Rondo in A D951, Franz Schubert
Ma mère l’oye, Maurice Ravel
La valse, Maurice Ravel
Intèrprets:
Martha Argerich, Nelson Goerner

Martha Argerich i Nelson Goerner van oferir un concert a duo al Usher Hall d’Edimburg. Com era de preveure, va ser una gala especial en què el públic esperava amb frisor la presència de la pianista argentina.
Martha Argerich, que fa poques setmanes ha celebrat el seu setantè aniversari, és una de les pianistes més preuades del món. Ella ha enriquit el repertori pianístic amb la seva prodigiosa fluïdesa musical. Darrerament, dóna prioritat als concerts de música de cambra.

Nelson Goerner_Edinburgh

©Brice Toul

Argerich i Goerner, que no posseeixen el mateix temperament, van omplir la sala de sonoritats precioses, especialment van concórrer en la delicada i encantadora
Ma mère l’oye deRavel; una joia indefinible.

El talent dels dos artistes destacà per la seva extravagància expressiva; no en va, l’audiència va acollir amb aclamació la interpretació d’unes obres on la tensió emocional es va fer present des del començament. L’espontaneïtat de l’Argerich contrastava amb el toc distintiu de Goerner. La delicada peça de Schubert va ser una mostra evident de les destreses exquisides dels dos artistes units per invisibles filigranes.
La versió que van oferir de les Symphonic dances, del pianista i compositor rus Serguei Rachmaninov, va ser una poderosa recreació artística, precisa i dramàtica, d’una obra en tres moviments de virtuosisme compositiu. Un instint ferotge sorgia dels dos pianos que evocaven una foscor inquietant, en la qual s’entrellaçaven miraculoses dissonàncies diluïdes en acords màgics.

Martha Argerich_Edinburgh

Martha Argerich ©Adriano Heitmann

La valse de Maurice Ravel posà fi al concert. Passió i força, tot i que l’obra és d’una riquesa instrumental exuberant i, en conseqüència,  poc interessant en el registre pianístic, va esdevenir una interpretació de mestria i enginy.
No cal dir que el públic es va lliurar amb generoses ovacions que van aconseguir allargar el concert amb peces obsequiades pels dos artistes que al llarg de tot el concert van mantenir una viva complicitat.

Text: Carme Miró