ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Magdalena Kožená


Magdalena Kožená

Lettere Amorose – Love letters
Private Musicke
Director: Pierre Pitzl

The Queen’s Hall

Amb els primers compassos introductoris d’acords polsats, improvisats, evocadors de l’encant i la bellesa de cançons amoroses, entrà en escena la carismàtica mezzosoprano, a peu nu, propiciant un ambient d’espontaneïtat i de proximitat amb el públic.

Magdalena Kožená, d’intel·ligència sensible, va presentar un projecte amb repertori de diferents autors del segle XIV i XV amb el suport artístic de Private Musicke, un conjunt instrumental homogeni i ben cohesionat.

Magdalena Kožená

Fotografia: Kasskara/DG

El nom del grup fa referència a una col·lecció de 29 peces musicals, Ayres de la renaixença, del compositor anglès Martin Peerson publicades l’any 1620.

La singular agrupació musical, dirigida pel guitarrista Pierre Pitzl, que compta amb el prometedor intèrpret espanyol Jesús Fernández Baena (tiorba), executà unes intervencions delicades, de timbres rics i sensuals, i d’afables i fructífers diàlegs sonors. Cal remarcar l’actuació exquisida de la magnifica i eloqüent arpa. El recital aplegà una selecció de música vocal de compositors barrocs. Villanelas, Madrigals, Filippo Vitali, Tarquino Merula, Claudio Monteverdi, Sigismondo D’India, Giulio Caccini, Barbara Strozzi, Giovanni Girolamo Kapsberger, Giovanni de Macque, Giovanni Paolo Foscarini amb interludis instrumentals dels compositors i guitarristes espanyols Gaspar Sanz (una dansa de les Illes Canàries) i Lucas Ruiz de Ribayaz (danses de Luz y norte musical). M. Kožená va reeixir en una representació emocional, dramàtica, ardorosa,  amorosa. La seva  interpretació s’eixamplava en un espai d’una natural i senzilla coreografia.
El  concert va esdevenir el testimoni d’una experiència de gran musicalitat i fantasia.

Magdalena Kožená

Fotografia : Mathias Bothor/DG

Dotada d’una capacitat melòdica portentosa, la mezzosoprano exterioritzà un llenguatge poètic per tots els porus.

El món vigorós de Si dolce è’l tormento, de Monterverdi i la contundent sintaxi compositiva de L’Eraclito amoroso (Heràclit, el filòsof grec anomenat el Ploraner) de la veneciana Barbara Strozzi foren custodiades per Kožená amb una poderosa presència de sonoritats flexibles en el fraseig i amb inesgotables sentiments i inquietuds subjugadores, pròpies d’un temperament immediat, precís.

La solista fascinà l’auditori del The Queen’s Hall per la seva expressió eficaç i suggerent de la música de compositors italians i espanyols. Un cant de nombrosos registres que s’expandia des del penetrant drama a una controlada nostàlgia apol·línia. Tot això es posà en relleu en un selecte desplegament d’habilitats rítmiques amarades de poètiques evocacions diàfanes, serenes, esperitades, enutjoses, espirituals, desconsolades; contrastos que realcen la bellesa de partitures de transparència brunyides pel talent i l’enèrgic lirisme de la intèrpret. El proper mes d’octubre sortirà al mercat el compact disc “Lettere Amorose“ del segell discogràfic Deutsche Grammophon.

 

Text: Carme Miró