ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

L’Orfeo, Claudio Monteverdi


L’Orfeo, Claudio Monteverdi
Intèrprets:
Anna Simboli, Francesca Cassinari, Andrés Montilla, Raffaele Giordani, Valerio Contaldo, Gianlica Ferrarini, Mauro Borgioni, Marco Scavazza, Mateo Belloto, Silvia Frigato, Salvatore Vitale
Concerto Italiano
Direcció: Rinaldo Alessandrini
L’Auditori, 2 de febrer

 

L’Auditori de Barcelona commemora el 450è aniversari de Claudio Monteverdi (1567-1643) i se’n fa ressò programant un concert dedicat a una de les figures cabdals que va canalitzar la transició de la música del Renaixement al primer barroc. Com ja hem comentat en altres ocasions, enguany podrem gaudir de molts actes, ja siguin concerts, seminaris, conferències o noves publicacions, que ens faran sentir de prop la gran sensibilitat de Monteverdi.
No en va, la primera obra que hem pogut escoltar a Barcelona ha estat L’Orfeo, en versió concert, l’obra, potser, més esplendorosa del segle XVII.
El madrigalista Alessandro Striggio, autor del llibret, coincidia plenament amb Monteverdi: calia crear una nova relació entre la poesia i la música:

«Jo soc la música, que amb accents dolços / sé com portar la calma als cors torbats / i ara de noble ira, adés d’amor, / els ànims més glaçats puc inflamar.»
Rinaldo Alessandrini, amb el seu Concerto Italiano, és un dels artistes més versats en la cultura musical italiana (vegeu l’entrevista).

 

Rinaldo Alessandrini

Els magnífics instrumentistes del Concerto Italiano van eclipsar, en algun moment, les veus solistes. La soprano Anna Simboli interpretant el paper de Musica en el pròleg, no va ser, precisament, engrescadora, tot i la puresa de la seva veu. Francesca Cassinari, com a Messaggiera, no va donar prou consistència als ritmes del text. El baix Salvatore Vitale, en el paper de Caronte, va ser el més aclamat pel públic. La seva actuació va ser magnífica.
La versió que Alessandrini ens ha ofert és neta, límpida, clara i explícita.
El director d’orquestra, clavecinista i organista italià sap trobar l’amplitud expressiva i la sensualitat de les melodies de Monteverdi a través d’una execució instrumental penetrant. Alessandrini té la gran habilitat de comunicar la intensitat febril i el clarobscur dramàtic de l’estil innovador -que no tenia res de fútil- del grandiós Claudio Monteverdi.
Per concloure, afegirem unes dates força interessants: L’Orfeo es va estrenar a l’Accademia degli Invaghiti de Màntua el 22 de febrer del 1607, i dos dies després al Palau Ducal.

Text: Carme Miró