ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Hungarian evening


Psalmus Hungaricus, Zoltan Kodaly
Bluebeard´s Castle, Béla Bartók
Intèrprets: Gábor Bretz, Andrea Mélath
Hungarian State Opera Chorus
Hungarian State Opera Orchestra
Direcció: Balázs Kocsár

En el transcurs de l’any 1923, es van succeir nombroses celebracions pel 50è aniversari de la unificació de les ciutats Obuda, Buda i Pest (1873). Per aquella memorable ocasió, Kodaly va compondre i estrenar la magnífica obra coral, l’Oratori per a tenor, Op. 13, a la ciutat de Budapest.

Psalmus Hungaricus

©Timo Seppäläinen, Itä-Savo

El Psalmus Hungaricus va significar el reconeixement internacional del compositor hongarès.
El text es basa en uns poemes del segle XVI, traduïts per Mihály Vég sobre el Psalm 55 de l’Antic Testament. Les escales pentatòniques i les cadències plagals donen aquest intens aroma de modalitats remotes del país travessat pel Danubi.
La versió que va oferir el Cor i l’Orquestra de Budapest fou una meravellosa referència a la música d’Hongria. Una obra de seccions agitades i moments de sublima bellesa palesava la grandesa d’una interpretació d’interès intrínsec. Balázs Kocsár construí una excel·lent edifici harmònic d’una textura instrumental evocadora que va culminar en una vibrant exposició del llenguatge singular de Zoltan Kodaly. El tenor solista Attila Fekete, que exposà els temes en un quasi recitatiu, va emocionar el públic amb un gran sentit melòdic.
Va ser a l’Acadèmia de Música a Budapest, on Kodaly va conèixer a Béla Bartók, amb el qual va mantenir una llarga i valuosa amistat.

Castell de Barbablava

©Timo Seppäläinen, Itä-Savo

La versió concertant de l’òpera El castell de Barbablava (1911), òpera en un sol acte amb el llibret de Béla Balázs, va obrir la segona part del concert. Va ser estrenada, després de ser rebutjada per la Comissió de Belles Arts de Budapest, a l’Òpera Reial de Budapest el 24 de maig de 1918.
Gábor Bretz i Andrea Mélath, els dos únics personatges d’aquesta obra inquietant i fascinant, van transmetre amb seguretat la diversa gamma emocional de les difícil relacions entre l’home i la dona.
Cal destacar els passatges de la concertino que van afegir una gran emoció de tristesa davant l’esgarrifosa situació. Judith, en la veu d’Andrea Meláth, projectà l’horror amb una veu consistent i profunda.
L’audiència va gaudir d’un toc gloriós de l’orquestra en la progressió harmònica que acompanya  l’obertura de les portes. L’obra de recursos austers i llibertat total en el cromatisme, l’única òpera del compositor hongarès, va assenyalar un nou camí en la composició musical del segle XX.

Text: Carme Miró