ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Fierrabras, Franz Schubert


Fierrabras, Franz Schubert
Intèrprets:
Julia Kleiter, Dorothea Röschmann,Marie Claude Chappuis,Michael Schade, Georg Zeppenfeld, Markus Werba
Members of the Angelika Prokopp Sommerakademie of the Vienna Philharmonic
Concert Association of the Vienna State Opera Chorus
Vienna Philharmonic
Direcció d’escena: Peter Stein
Direcció musical: Ingo Metzmacher
Salzburger Festspiele, 16 d’agost

Franz Schubert va néixer a Himmelpfortgrund, un petit suburbi de Viena. Va aprendre a tocar el violí amb el seu pare i el piano amb el seu germà Ignaz. Els joves de la seva generació van viure una explosió d’ideals que representaven, molt especialment, els valors de l’amor i l’amistat. Fierrabras és una òpera heroica i romàntica en tres actes que ens parla de la relació entre pares i fills i de força embolics amorosos.
No sabem prou bé quins han estat els motius pels quals Fierrabras no ha gaudit d’un lloc important en el món de l’òpera. De fet, Schubert no la va poder veure mai en escena ; no es va estrenar fins l’any 1897, quan es commemorà el centenari del seu naixement.
Schubert, que és, sense cap mena de dubte, l’autor de referència del lied romàntic, troba en l’ambient medieval un mitjà artístic de comunicació. Al llarg de l’òpera, sentim la tendresa i els dubtes (i les ambigüitats) de l’autor al voltant de les relacions humanes. És un mestre de la subtilesa.

Sonograma -©Monika-Rittersha

©Monika-Rittersha

El dramaturg vienès Josef Kupelwieser va escriure el llibret inspirant-se en una cançó de gesta del segle XII. El llibret utilitza el cicle de llegendes de Carlemany que conten les escaramusses entre cristians i musulmans.
El jove deixeble d’Antonio Salieri va començar a compondre l’òpera Fierrabras l’any 1823, l’any de La bella molinera; per diferents motius, la seva composició es va interrompre en diverses ocasions. Sabem molt bé que Schubert dóna molta importància al text; en aquesta òpera trobem passatges de diàleg parlat que s’intercala a les bellíssimes àries; tota una estructura romàntica.
L’any 1988, Claudio Abbado va restituir l’opera romàntica de Franz Schubert. I enguany, la producció d’aquesta singular obra del compositor vienès al Salzburger Festspiele està dedicada a la memòria del director italià.
En aquesta nova producció, Peter Stein utilitza les tècniques primerenques del segle XIX, amb un decorat ple de detalls en blanc i negre i una àmplia gamma de grisos (un cursi cor rogenc al fons), i amb els gestos dels actors molt estilitzats. Es fa remarcable la voluntat de crear una comunicació visual de redundant detallisme.
Les dues sopranos, Julia Kleiter, amb una excel·lent registre superior, en el paper d’Emma, la filla de Carlemany (enamorada secretament d’Eginhard), i la soprano excepcional Dorothea Röschmann en el paper de Florinda (enamorada de Roland), van recórrer els sumptuosos camins de les excel·lències de l’expressió vocal. Les dues artistes ens van oferir un autèntic tresor de matisos vocals que, sens dubte, van enriquir la dramatúrgia musical.

Sonograma-©Monika-Rittersha

©Monika-Rittersha

El baix alemany Georg Zeppenfeld mostrà un poderós i convincent Carlemany. La interpretació commovedora de Benjamin Bernheim, al costat del baríton Markus Werba en el personatge de Roland, i de Franz Gruber, l’Ogier, van exhibir tot el repertori d’habilitats tècniques que exigia l’obra. El paper protagonista va ser cantat amb lluminositat pel tenor Michael Schade, un cantant admirat (pensem que en excés) pel públic salzburguès.
Ingo Metzmacher va dirigir amb entusiasme. Dels interludis orquestrals, Metzmacher en va extreure la força musical de Schubert.
Fierrabras, una justa devolució històrica.

Text: Carme Miró

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *