ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

False consonances of melancholy


Títol: False consonances of melancholy
Autor: Henry Purcell, Nicola Matteis
Intèrprets: Amandine Beyer, Alba Roca, Baldomero Barciela, Anna Fontana, Francesco Romano
Direcció: Amandine Beyer
Teatre Municipal de Berga, 22 de juliol

La violinista francesa Amandine Beyer amb Gli Incogniti celebren enguany el desè aniversari de la seva creació. Amb només deu anys han aconseguit enregistrar un fons excel·lent de les composicions dels millors autors del segle XVII, cosa que demostra que encara ens en queda molt per conèixer i, també, que avui es possible gravar -amb persuasió i coratge- una bona col·lecció de música barroca.
El passat 22 de juliol, al Teatre Municipal de Berga, plovent a bots i barrals, Gli Incogniti va oferir un concert, emmarcat dins el Festival FeMAP, amb una selecció de música de l’anglès Henry Purcell i l’italià Nicola Matteis.
El conjunt posà en evidència com la potència de la música barroca ben interpretada – amb sensualitat i rigor- esdevé una experiència musical on l’efecte sonor assoleix una intensitat de gran cabal melòdic.
Cadascun dels instrumentistes posseeixen una irresistible força de convicció. Els diàlegs dels violins de l’Amandine Beyer i l’Alba Roca, amb el commovedor acompanyament de viola de gamba de Baldomero Barciela que aportava tota la grandesa i la melancolia de les música de Purcell i Matteis, van crear unes ramificacions emocionals i sensibles cap a l’infinit. L’alegria, la tristesa, la melancolia, i, molt especialment la joie de vivre, formaven un arxipèlag d’emocions realçades per les luxoses harmonies del clavicèmbal de l’Anna Fontana i el ponderat baix continu de Francesco Romano a la tiorba.

Fotografia: Clara Honorato

Fotografia: Clara Honorato

Amb Gli Incogniti s’albira aquell esplendor de la sarabanda, el preludi i, fins i tot, del moviment incognito, amb què Matteis i Purcell varen donar un ímpetu -sense macula- a les seves creacions encisadores. Dos compositors fetillers, primmirats i elegants que esquivaven la vida quotidiana i la seva rutina per anar a cercar la bellesa.
La facilitat per introduir la música barroca dins la realitat actual és una de les bases del talent de Amandine Beyer. Cada suite o sonata contenia una intensitat lírica, una sorpresa sonora o un detall en el fraseig sense sortir dels marges de la tradició barroca. I és això el que els fa que siguin uns músics excel·lents. Són músics amb instint, enamorats del barroc.

 

 Text: Carme Miró