ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

El barroc francès


El Viatge del Rei
Autors: Jean-Marie Leclair, Marc-Antonie Charpentier, Marin Marais, Jean-Baptiste Lully, François Couperin, Michel Pignolet de Montéclair
Intèrprets: Hélène Delalande, Guilles Colliard, Anne Gaurier, Eva del Campo, Joan Bosch
Acadèmia 1750
Direcció: Guilles Colliard
Paüls de Flamisell, 21 d’agost

A final del segle XVII i començament del XVIII va expandir-se per Europa tota una mentalitat cultural sota el focus de Versalles, molt especialment durant el regnat de Lluís XIV, un autèntic mecenes de l’art, entre altres coses. La activitat artística d’aquells moments seguia representant l’opulència i les grans proporcions. Era incontestable que els poderosos tentacles de la monarquia francesa van arribar molt lluny. Així, l’art musical responia a una cultura en què la representació més enlluernadora de la cort va ser la tragèdia lírica.
El violinista, compositor, director d’orquestra i professor suís Guilles Colliard, especialista en la interpretació de la música barroca amb instruments d’època, ha preparat un concert amb una selecció de suites instrumentals i àries d’òpera que recullen l’esperit d’aquell temps.
Per posar en antecedents el lector, cal dir que Gilles Colliard va ser nomenat director artístic del Departament de Música Antiga del Conservatori de Tolosa el 2001 i en aquest centre musical de gran prestigi va ser professor de la clavecinista Eva del Campo, la mezzosoprano Hélène Delalande i la gambista Anne Gaurier, tres estupendes protagonistes del concert incorporat a la programació del Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP).
Gilles Colliard ens va explicar que Joan Bosch i Eva del Campo, membres de l’Acadèmia 1750, li van demanar si volia interpretar música del barroc francès. Ell va acceptar encantat i varen preparar un repertori de tall dramàtic, amb àries i recitatius trets d’òperes prou significatives de la lírica versallesca i algunes obres instrumentals de suites, sonates i una delectable sonata en trio. L’Acadèmia 1750 volia donar, amb aquest concert, una visió sobre els diferents estils de la música francesa del període barroc.

©Maria Ivanova

Delalande, Del Campo, Colliard, Gaurier i Bosch

L’extraordinària interpretació dels cinc músics van fer que el concert esdevingués un mosaic deliciós i suggerent per a l’espectador.
El virtuosisme de Guilles Colliard, l’exquisida expressió dramàtica de la mezzosoprano Hélène Delalande, la riquesa i brillantor de matisos de la gambista Anne Gaurier, la fermesa i la serenor de la clavecinista Eva del Campo i la qualitat del so del traverso de Joan Bosch ens deixaren absorts.
Hélène Delalande polaritzà, entre la ingenuïtat i la mordacitat, aquells personatges engelosits i venjatius, que, arrossegats per les seves pròpies passions, s’encaminen a una destrucció irrevocable. Aquesta va ser, sens dubte, una interpretació admirable.
En la sonata en trio de Le Parnasse, ou L’Apothéose de Corelli de François Couperin, d’inspiració italiana, va ser una mostra més de la solidesa tècnica dels músics; Guilles Colliard declamà els títols descriptius de cadascun dels moviments.
A última hora van fer un canvi de programa, van interpretar La mort de Didon de Michel Pignolet de Montéclair. Una altra refinada tragèdia musical.
I de bis (el públic va aplaudir amb ganes), ens van oferir la bonica ària de Michel Lambert:Vos mépris chaque jour.
Un concert fascinant que posa en relleu la destresa i la musicalitat d’una nova generació de músics molt ben formats que transmeten renovades idees estètiques sustentades per una depurada sensibilitat.

Text: Carme Miró