ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

El barroc català desconegut


El barroc català desconegut
Autors: Josep Gaz, Manuel Gònima i Francesc Juncà
Intèrprets: Clara Valero i Maria Altadill, sopranos; Òscar Bonany, contratenor; Roger Junyent i Albert Bosch, violins; Maike Burgdorf, tiorba; Mercè Miró i Aleix Tarrés, flautes; Dani Regincós, violoncel
Música Antiga de Girona
Direcció: Albert Bosch
Beuda, 10 d’agost

L’any 2000, un grup de músics i historiadors van fundar el grup de Música Antiga de Girona amb l’objectiu d’estudiar i difondre el repertori musical de l’Arxiu de la Catedral de Girona. Tota una tasca de redescobriment de compositors catalans, l’obra del quals es conserva a Girona i a la Biblioteca de Catalunya. Ens explica el seu director, Albert Bosch, que l’estructura del conjunt instrumental i vocal va canviant segons les produccions que preparen, molt especialment de finals del segle XVII i de tot el segle XVIII. Les dues persones que fan tasques de recerca són: Jaume Piñol, historiador i Òscar Bonany, contratenor. Cal remarcar que al darrera de cada interpretació hi ha una tasca més oculta al públic: l’escrupolosa confecció dels repertoris fet per músics, historiadors i teòrics.
Sonograma-Magazine-Musica-Antiga-Girona

El concert, molt ben proposat (i organitzat) pel FeMAP a l’Església de Sant Feliu de Beuda, va consistir en la interpretació d’un repertori d’obres paralitúrgiques, és a dir, obres que s’executaven fora de l’ofici diví (la pràctica quotidiana de la pregària). Els nou integrants del conjunt Música Antiga de Girona van interpretar obres dels tres compositors més importants de la Capella de Girona, formada, en aquella època, per 12 músics i quatre veus infantils: Josep Gaz, el mestre de capella de Girona que va introduir els violins en les seves composicions escrites en el nou estil italianitzant que procedia de Nàpols, Manuel Gònima, representant de l’època de transició entre el barroc i el classicisme, i Francesc Juncà que va ser un compositor que es caracteritzà pel seu fort estil galant.
El mestre de capella de la Catedral de Girona, Manuel Gònima, va ser un predecessor del reputat compositor benedictí Narcís Casanoves. Una de les seves composicions més importants va ser un oratori,  El velloncito de Gedeón del 1745. Normalment, solia compondre obres sacres de petites dimensions com ara els responsoris i els himnes.
Després de la seva mort, les seves funcions varen ser represes immediatament per Francesc Juncà i Carol, del qual també vàrem escoltar dos motets i un villancet.
En els moviments ràpids, la continuïtat dels diàlegs entre les veus i els instruments es donava d’una forma natural, amb frasejos nets. Les veus solistes, amb un destacable ímpetu de la soprano Maria Altadill, van transmetre de forma contagiosa l’esperit de les obres. Volem remarcar, també, les qualitats expressives de les dues flautes que enriquiren el conjunt instrumental d’algunes obres. El conjunt Música Antiga de Girona va emocionar l’ànima del públic amb una equilibrada i elegant seqüència d’esplèndides peces del barroc català més desconegut.

Text: Carme Miró