ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Don Giovanni


Don Giovanni, W.A. Mozart
Intèrprets:
Lenneke Ruiten, Anett Fritsch, Valentina Nafornita, Ildebrando D’Arcangelo, Luca Pisaroni, Tomasz Konieczny, Andrew Staples, Valentina Nafornita, Alesio Arduini
Philharmonia Chor Wien
Wiener Philharmoniker
Direcció escènica: Sven-Eric Bechtolf
Direcció musical: Christoph Eschenbach
Salzburger Festspiele, 16 d’agost

L’obra de Wolfgang Amadeus Mozart, Il Dissoluto punito, o sia Il Don Giovanni, estrenada el 1787 a Praga, s’ha presentat enguany al Salzburger Festspiele com a segona òpera del cicle programat per Sven-Eric Bechtolf sobre Lorenzo Da Ponte.

Des del 2012, l’actor i director Sven-Eric Bechtolf (1957) és director artístic del Festival de Salzburg. L’any passat, va obrir el seu cicle sobre les tres òperes de W. A. Mozart amb els llibrets de Lorenzo Da Ponte: Così fan tutte el 2013, Don Giovanni el 2014 , i Le nozze di Figaro que es presentarà el proper 2015.

©Michael Poehn

©Michael Poehn

La producció de Bechtolf sobre el Dramma giocoso en dos actes, K. 527 de Mozart situa la història al hall d’un hotel. Un espai impersonal, d’austeres línies geomètriques perfectes, fred i mancat de passió. Hi ha algun moment que es fa difícil d’assimilar que aquesta sola escena pugui descriure la casa del Commendatore, el castell de Don Giovanni, el palauet on se celebren les noces de Zerlina i el cementiri amb una estàtua del comanador. Tot plegat passa en aquest hall d’un hotel on es fan i es desfan moltes maletes i algunes infidelitats.

Sven-Eric Bechtolf posa l’accent en la renovació de l’estil teatral d’aquells temps. El director d’escena abandona Don Giovanni, un personatge molt sofisticat i complex, a la seva sort, obligant-lo a viure una confrontació existencial amb ell mateix. Indecisó i audàcia, humor i serietat, moral i religió; aquestes són les ambivalències que donen sentit i significat a l’obra.
El pianista i director alemany Christoph Eschenbach, al capdavant de la Wiener Philharmoniker, va optar, amb el seu elegant estil, per una versió lenta- més romàntica- de l’òpera.

©Michael Poehn

©Michael Poehn

Encapçalant l’elenc, el carismàtic Ildebrando D’Arcangelo (val a dir que és molt fàcil enamorar-se de la seva veu) va oferir una excel·lent interpretació de gran densitat expressiva en el paper de protagonista: un Don Giovanni amb una forta presència seductora.

Lenneke Ruiten cantava Donna Anna amb la seva calidesa, posant en relleu la profunditat emocional; el seu timbre és perfecte per a aquest paper.

El Leporello de Luca Pisaroni conté tots els elements d’una interpretació de caràcter bufonesca clàssica. Va destacar en el divertit duo entre Leporello i Zerlina, “Per queste tue manine”. Pisaroni va ajustar-se ràpidament a les belles sonoritats de Zerlina, en la bella veu i el cor apassionat de Valentina Nafornita, una soprano jove i amb un talent especial per a la interpretació.

Anett Fritsch, Donna Elvira, mostrà amb determinació els seus gruixuts volums amb una gran soltesa, donant caràcter al personatge. Va estar fantàstica a “Ah, chi mi dice mai”.
El tenor anglès Andrew Staples, com a Don Ottavio, l’avorrit personatge d’aquesta òpera, tot i la seva veu nasal, va agradar al públic per la seva dolçor en el registre agut.

La Wiener Philharmoniker, interpretant Mozart, va estar a l’alçada dels déus.

Text: Carme Miró