ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Don Carlo


Don Carlo, Giuseppe Verdi
Intèrprets: István Rácz, Attila Fekete, Eszter Sümegi, Bernadett Wiedemann, Anatolij Fokanov, András Palerdi
Hungarian State Opera Orchestra
Hungarian State Opera Chorus
Direcció d’escena: Zoltán Horvát
Direcció musical: Balázs Kocsár

Estrenada a París, el 1867, Don Carlos, l’òpera en cinc actes es basa en el drama Dom Karlos, Infant von Spanien de Friedrich von Schiller. Giuseppe Verdi, que sempre va estar interessat en temes polítics, donà una notable personalitat vocal a cada personatge, inclòs el mateix Felip II de Castella.

Don Carlo

©Timo Seppäläinen, Itä-Savo

El llibret original de François Joseph Méry i Camille du Locle en francès, posà en relleu la història de la Inquisició espanyola. És possible que entre Elisabet de Valois i l’Infant Don Carlos hi havia més que una amistat? En tot cas fou un amor fatídic.
Després de moltes revisions fetes pel mateix compositor, l’òpera de Verdi, amb el títol “Don Carlo” es va representar en llengua italiana, traduïda per Achille de Lauzières i Angelo Zanardini, i reduïda a quatre actes. Es presentà a Milà l’any 1884, sense la famosa trobada de mals averanys, l’acte de Fontenaibleau, entre el jove Don Carlos, Infant d’Espanya, i Elisabeth de Valois, la qual s’havia de casar amb el seu pare, el monarca absolutista.

Don Carlo

©Timo Seppäläinen, Itä-Savo

Els solistes de l’Hungarian State Opera Budapest, tot i tenir unes qualitats musicals de gran nivell, no van acabar de trobar la interpretació idònia per aquest drama ombrívol de caràcter marcadament espanyol d’una transcendència musical considerable. El monòleg del rei Felip fou intens, però mancat de lirisme. El duo entre Don Carlo i el Marquès de Posa destacà per la lluminositat sonora dels dos intèrprets.

Balázs Kocsár tractà amb sensibilitat els paisatges musicals magnífics, però no va acabar d’arrodonir el resultat final amb les veus solistes; el lirisme dramàtic de la fosca llegenda, necessitava una direcció més enèrgica; va mancar la tensió, i sobretot, la passió.

Text: Carme Miró