ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Der fliegende Holländer


Der fliegende Holländer, Richard Wagner
Intèrprets:
Samuel Youn, Adrianne Pieczonka, Michael König
Franz-Josef Selig, Benjamin Bruns
Orchester der Bayreuther Festspiele
Chor der Bayreuther Festspiele
Direcció d’escena: Jan Philipp Gloger
Direcció del cor: Eberhard Friedrich
Direcció musical: Christian Thielemann

Bayreuther Festspiele, 31 de juliol

La 101ena edició del Festival d’Òpera de Bayreuth es va inaugurar amb L’holandès errant, anomenada també “El vaixell fantasma”, amb Jan Philipp Gloger com a director escènic i Christian Thielemann al capdavant dels magnífics músics de l’orquestra i cor del Bayreuther Festspiele.
Un contratemps, que no estava en el guió, obligà al baríton rus Yevgueni Nikitin (que estava programat per fer el seu debut al festival) a ser rellevat del seu rol. Es va tatuar una creu gammada quan era cantant de heavy-metall (un error de joventut, segons deia Nikitin), i per aquest motiu fou retirat del programa. Aquest revés ha obligat la direcció a substituir el baríton rus. Samuel Youn ha estat l’elegit per interpretar el protagonista de l’òpera Der Holländer, a només quatre dies de l’estrena. Tota una heroïcitat que no va decebre ningú: fou encomiable la seva actuació on mostrà la seva comoditat interpretant un paper de considerables dificultats.

Christian Thielemann, que coneix la música de Wagner fil per randa, en fa una descripció clara, neta i detallada. El seu esperit impàvid, davant la composició wagneriana de grans proporcions, confereix la gràcia a una execució musical espaterrant.
El malenconiós mariner holandès és un exemple clar de cosmopolitisme, dit d’altra manera, un ciutadà del món; és un navegant fantasmagòric que no accepta els límits que la naturalesa li imposa, que fascina tothom, i que finalment, es transmuta en l’home (actual) que busca l’autenticitat en els diversos parcs temàtics del món, segons ens explica Raül Garrigasait (A contra Vent, Barcelona, 2012). Aquesta seria un interpretació possible –relacionar l’holandès errant amb el turisme de masses-, del tot interessant, que redundaria en benefici de l’opinió de Jan Philipp Gloger.
El director de teatre danès, molt implicat amb el gènere operístic, integra a l’escenografia un personatge amb una maleta a la mà (amb una estranya patologia a la pell) que guarda una forta relació amb l’home actual; una època, la nostra, que exigeix més mobilitat i flexibilitat, fet que condemna la humanitat a viure erràticament.
Wagner, que es va interessar i inspirar per la llegenda recollida per Henrich Heine, va escriure i compondre el text i la música d’una òpera romàntica en tres actes. L’estrena fou a Dresden, el 1842.

Gloger ha concebut l’holandès (és la seva primera òpera a Bayreuth) com un home alienat de si mateix que solament serà guarit de la seva aventura temerària pel veritable amor.

A l’entrevista que trobem a les notes del programa, J.Ph. Gloger exposa que el seu punt de partida és un reflex de l’opinió de Wagner. El compositor deia que l’anhel de calma enmig de les tempestes de la vida forma part del desig primordial de l’ésser humà; pensament que segueix sent vigent en l’actualitat. L’escena és senzilla, mercaderies de cartró, una fàbrica d’embalatge de ventiladors elèctrics on hi treballa la Senta. Cal remarcar l’escena inicial, una sala de màquines amb números de xifres digitals parpellejants enmig d’una gran foscor.

Adrianne Pieczonka va ser una Senta excepcional, portentosa, increïble. Franz-Josef Selig interpretà un delectable Daland. Samuel Youn va extreure el millor de la seva sonoritat i va recrear el context del mariner erràtic amb una actuació d’aquell que se sap distant per no mostra a ningú la necessitat d’una abraçada amorosa. El baix-baríton coreà aconseguí l’ovació generosa del públic. I com és costum en aquestes cròniques, no podem oblidar la, sempre, excel·lent versió del cor. La direcció magistral d’Eberhard Friedrich dóna mostra de l’excel·lència de les veus intenses i impressionants d’un cor que podem afirmar, sense rodejos, que en aquest repertori és un dels millors del món.

Text: Carme Miró