ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Der Fliegende Holländer


Der fliegende Holländer, Richard Wagner
Intèrprets:
Kwangchul Youn, Ricarda Merbeth, Tomislav Mužek, Christa Mayer, Benjamin Bruns, Samuel Youn
Chor der Bayreuther Festspiele
Orchester der Bayreuther Festspiele
Direcció d’escena: Jan Philipp Gloger
Vídeo: Martin Eidenberger
Direcció musical: Axel Kober
Bayreuther Festspiele, 3 d’agost

L’holandès navegador, per més errant que sigui, està condemnat a viure la fantasmagoria que el destí li ha preparat: vagar eternament sense rumb fins el dia del Judici. Diuen que són coses de Déu i del Dimoni. Abandonat a la passió humana, com un àngel caigut, s’enamora bojament de Senta. Ella, plena de compassió, està ben convençuda que el podrà salvar de la maledicció; fins i tot estarà disposada a sacrificar la seva pròpia vida. Tractant-se d’un text de Richard Wagner, podem arribar a pensar que potser l’amor possibilitarà la redempció. Vegem, doncs, què va passar quan el vaixell fantasma, conduït per l’holandès, arriba a les costes noruegues. Joan Vinyoli, el poeta català de qui vàrem celebrar l’any passat el centenari el seu naixement, va escriure: «Les barques a l’encesa no fan por/fa por el vaixell de l’holandès errant/ que no va per la mar sinó per dins/de mi mateix i sé que vol fer nit/en el meu port de vell desmantellat.»

©Bayreuther Festspiele / Enrico Nawrath

©Bayreuther Festspiele / Enrico Nawrath

Dirigit pel mateix compositor, Der fliegende Holländer es va estrenar el gener de 1843 al teatre de l’Òpera de la Cort de Dresden (construït per l’arquitecte Gottfried Semper, molt amic de Wagner). Aquesta és, sens dubte, l’obra més romàntica de Richard Wagner, que es defineix així no solament per l’expressió de les seves melodies de gran profunditat interna sinó pels sentiments que generen quan s’escolten. La temàtica musical se centra al voltant de la «redempció», un dels principis romàntics per excel·lència.

El director alemany Axel Kober va saber encarar, en la seva justa mesura, les grans melodies de Wagner que ja presagiaven el cicle de l’Anell. Kober ho feia rimar tot amb l’atmosfera fosca i tempestuosa de sabor nòrdic.
L’holandès de Samuel Youn, és sòlid i el seu timbre de baix-baríton, tot i la força de la seva brillantor, expressava una sensació vaporosa de pena. Youn es va valer de la seva destresa expressiva per crear empatia; la seva desgracia es manifesta en un suau registre greu, amb el qual enriqueix les melodies fosques i, en alguns moments, d’una certa feixuguesa. Al seu costat, la intensitat sonora de la robusta veu de Ricarda Merbeth que, en el paper de Senta (l’àngel d’ales negres), dóna al seu personatge la força i la convicció indispensables per afrontar amb generositat els capricis del destí.
Christa Mayer, la magnífica Brangäne del «Tristan und Isolda» del dia anterior, va sostenir la seva energia interpretant una Mary absolutament persuasiva.
El director de teatre alemany, Jan Philipp Gloger, que ha produït nombroses obres musicals, se centra en el ciberespai – de números lluminosos que parpellegen nerviosament- per on vaga el pobre holandès.
Per una banda, presenta un món capitalista sense escrúpols i, per l’altra, les treballadores d’una fàbrica d’embalatge de ventiladors condemnades a viure un esclavatge dissimulat. El director utilitza la poderosa imatge de llençar i cremar diners a dojo i juga amb les ombres (amb les magnífiques imatges de vídeo), per crear l’eterna confusió entre la realitat i la ficció.
I com sol passar molt sovint, una de les ovacions més importants van anar per als vilatans i la tripulació del vaixell fantasma; destaquem però, el cor de dones, que van oferir moments memorables.

Text: Carme Miró