ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Cleveland Orchestra


Cleveland Orchestra

Erich Wolfgang Korngold, Act II Prelude, Die tote Stadt, Marietta’s Lied, Die Tote Stadt
Alban Berg, Lulu Suite
Johannes Brahms, Symphony No 2 in D
Soprano: Laura Aikin
Director: Franz Welser-Möst
Usher Hall

Franz Welser-Möst, director de la Cleveland Orchestra, es revelà com un extraordinari escultor de peces orquestrals. De gran solidesa i robusta sonoritat, l’orquestra americana de gran reputació destacà per la seva plenitud sonora i per un fulgurant timbre singular.

L’orquestra, lliurada al lideratge del director, es mostrà enèrgica, tendre, dúctil, virtuosa, espectacular.
Erich Wolfgang Korngold, compositor de gran prestigi per les seves bandes sonores (guanyà dos premis Oscar de Hollywood), va compondre l’opera Die tote Stadt(1920), amb el llibret del mateix compositor i del seu pare; Julius Korngold firmava amb el pseudònim “Paul Schott”. L’òpera es basa en la novel·la curta del poeta belga, Georges Rodenbach.

CLEVELAND ORCHESTRAFotografia: Roger Mastroianni

La imaginativa partitura amb una copiosa orquestració suscità una rebuda delectable a l’audiència. Efectivament, Marietta’s Lied és un cant fantasiós i intimista que Laura Aikin va interpretar amb una acurada musicalitat. Somiejant desig i expressant anhelants matisos emocionals de llarga fondària, la soprano americana va construir un fraseig que accentuà amb força el lirisme de Korngold. L’execució orquestral esclatà amb la música del compositor vienès Alban Berg. En l’Ostinato i les Variacions de Lulu Suite, obra d’una privilegiada trama sonora, Welser-Möst es mostrà persuasiu i confiat en sí mateix. Va aconseguir extraure de l’orquestra una interpretació d’un sentit dramàtic unívoc. El cant elegant de Laura Aikin dilatà el plaer de l’audició de l’obra de Berg.

Cleveland OrchestraFotografia: Roger Mastroianni

El llenguatge de música pura dins la tradició clàssica va iniciar la segona part del concert. La Simfonia núm. 2  de Johannes Brahms, titànica i brillant, amb una direcció gairebé artesana, destacà per una tensió concentrada; una versió orquestral d’una bellesa exultant. El director austríac sap exactament on va; l’àmplia arquitectura musical del procediment discursiu de Brahms va obtenir un resultat rutilant d’una actuació orquestral de bellesa immesurable.

Cleveland OrchestraFotografia: Roger Mastroianni

Amb una claredat expositiva, el desenvolupament dels temes minuciosament enllaçats de la dialèctica brahmaniana fluïa per la sala del Usher Hall.
Sens dubte, va ser un concert fantàstic.

 

Text: Carme Miró