ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Cartes des de Bayreuth (2)


Cartes des de Bayreuth

Sonograma_WagnerAhir, mentre comprava el segell per enviar la Carta des de Bayreuth als lectors de Sonograma Magazine, va caure un xàfec de por. De seguida vaig pensar que eren les Valquíries, les deesses de la mitologia escandinava. Diuen que el públic que assisteix al Festival de Bayreuth és molt procliu a prendre-s’ho tot amb clau de simbolisme.
Tot el que passa a l’escenari wagnerià, te o tindrà repercussions d’alguna mena. A mi, com poden veure els lectors, m’ha passat el mateix. L’aiguat se’m va convertir en un símbol.
Com que estava plovent a bots i barrals, vàrem haver de fer mans i mànigues per poder entrar a la sala de concerts.
En efecte, quan va començar el tercer acte vaig reconèixer les Valquíries. Allà estaven les verges guerreres (tot l’escenari per a elles), valentes, inquietants, agosarades, acompanyant els morts al Valhalla.
Richard Wagner creà set veus solistes i a Bayreuth hem escoltat set deesses femenines sensacionals. Les seves veus repartides per l’escenari, de dalt a baix i d’esquerra a dreta, abarrotaven de so, amb cants enèrgics, les poderoses melodies de Wagner.
Al final ho vaig entendre, les Valquíries van venir a apagar les flames –les quals envolten a Brunilda- que Frank Castorf ha volgut posar al centre de l’escenari en els darrers acords lírics de Die Walküre (supersticions…).

Festspielhaus de Bayreuth