ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Bernarda Fink


Títol: Songs
Autors:
Schumann, Mahler, Debussy i Falla
Intèrprets: Bernarda Fink, mezzosoprano
Anthony Spiri, piano
The Queen’s Hall, 13 d’agost

A ningú no se li escapa la incomparable elegància i intel·ligència que caracteritzen la mezzosoprano argentina. Duu la distinció al seu caràcter i a la interpretació.
Bernarda Fink, que és l’esposa del diplomàtic austríac que va ser ambaixador d’Eslovènia (el país dels seus pares), ha participat en obres cabdals del repertori centreeuropeu al costat de directors de renom internacional.

Bernarda Fink

©Julia Wesely

A la dècada dels 80 va conèixer a René Jacobs; el prestigiós contratenor belga la va conduir cap al repertori barroc. Fou l’òpera Giulio Cesare de Haendel, en la interpretació historicista dirigida per René Jacobs, amb què la mezzosoprano es va donar a conèixer internacionalment; Fink interpretava la desgraciada Cornèlia.
A Edimburg hi va passar només unes hores. Acompanyada pel brillant pianista nord-americà Anthony Spiri, la mezzosoprano va interpretar les sis cançons(Lenau-Lieder) i el «Rèquiem» que conformen el Gedichte, Op.90 de Robert Schumann; Frühlingsmorgen de les catorze cançons del Lieder und Gesänge, Das irdische Leben i Das himmlische Leben de la col·lecció de poemes alemanys Des Knaben Wunderhorn de Gustav Mahler; Trois mélodies de Claude Debussy sobre els poemes de Paul Verlaine; Trois mélodies de Manuel de Falla; i, per acabar, les Siete canciones populares españolas de Manuel de Falla.
El concert va ser un itinerari emotiu en el qual els dos artistes mesuraven a pams cadascuna de les emocions que se succeïen, des de la infelicitat de Schumann, la foscor de Mahler, la sensualitat de Debussy/Verlaine fins a l’extraversió del cant popular de Manuel de Falla. Tots els detalls al seu lloc. Convé destacar que la presència d’esperit i els silencis de Fink, que és una gran especialista en lied, capten l’atenció i l’interès del públic.
Per l’altra banda, la claredat i suau fraseig de les línies melòdiques del pianista Anthony Spiri van ser imprescindibles per completar la visió del variat repertori.
Bernarda Fink dóna homogeneïtat als tres registres vocals; el timbre vocal de tons ocres són d’una bellesa serena; la seva dicció i fraseig són clars i entenedors.
No podem concloure sense dir que la seva tècnica li permet executar qualsevol estil musical amb un refinat bon gust i se serveix molt sovint de l’exquisidesa per segellar les seves interpretacions.

Text: Carme Miró