ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Passió segons sant Mateu


Passió segons sant Mateu, J.S. Bach
Intèrprets:
Julian Prégardien, Johannes Weisser, Sunhae Im, Anja Petersen, Kristina Hammarström, Benno Schachtner, Minsub Hong, Jonathan de la Paz Zaens
RIAS Kammerchor
Akademie für Alte Musik Berlin
Direcció: René Jacobs
Palau 100, 10 d’abril

Johann Sebastian Bach va congregar els fidels de l’església de Sant Tomàs de Leipzig el 15 d’abril de 1729 (Divendres Sant) per viure, mitjançant la seva música, el testimoni de la fe. En la Passió segons sant Mateu, BWV 244, una obra cardinal de la música religiosa escrita per al culte de l’Església protestant, hi trobem la síntesi perfecta de la fe, absolutament necessària per fer front a la precarietat humana, i d’una actitud intel·lectual que recompon una realitat religiosa. Bach segueix sent el referent de l’arquitectura sonora del barroc, apuntalada per la seva gran capacitat intel·lectual i emocional.
René Jacobs, que va enregistrar, l’any 2012, aquest oratori amb la mateixa orquestra i cor però amb diferent solistes i amb un cor de nens (vegeu la ressenya), va dirigir la Passió a Barcelona per oferir-nos una sublimació de la bellesa musical -drama i meditació- portadora d’un símbol: la fe.

René Jacobs

Era fàcil de seguir; l’eclosió sonora del cor alemany, RIAS Kammerchor, i de l’Akademie für Alte Musik Berlin ens va captivar des del primer moment. Una interpretació íntegre, austera, digna, mesurada, sense ostentacions.
La col·locació del cor amb els solistes, al davant, i les dues orquestres al darrera forma part de la lògica espaial que el director belga ha concebut per a la seva particular versió de 2012 de la Passió segons sant Mateu.
Tot i que un gran pes de la direcció va anar a càrrec del concertino Bernhard Forck, Jacobs segueix sent una figura divinal per als músics. Ho vàrem constatar amb la interpretació excepcional de la violinista Dörte Wetzel i l’alto Kristina Hammarström en un exultant Könen Tänen meiner Wangen. O el no menys colpidor Erbarme dich interpretat per Benno Schachtner que posà la seva preciosa veu de contratenor en una de les àries més boniques de l’oratori (recordem que en la versió gravada, l’esmentada ària és interpretada per la magnífica Bernarda Fink -inoblidable! -). El tenor alemany Julian Prégardien, com a Evangelista, va reblar el clau amb una interpretació narrativa exquisida.
El que Jacobs aporta a la música és la seva especial visió pedagògica; ha treballat sempre per la fidelitat a la partitura i la comunicació emocional dels seus músics. A tall d’exemple, els extraordinaris canvis de sonoritat (especialment en les repeticions) eren colpidors; i no diem les gradacions de so que el cor RIAS Kammerchor van oferir amb una excel·lent limpidesa.
El que vàrem escoltar va ser una fervorosa expansió de bellesa.

Text: Carme Miró