ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Cantata de Randa


Reflecting Hamlet, David León Fioravanti
Romeu i Julieta, Obertura-Fantasia, en Si menor, Piotr Ílitx Txaikovski
Cantata de Randa, Op. 135, Salvador Brotons
Intèrprets:
Sílvia Bel, rapsoda; Marta Mathéu, soprano; Josep-Ramon Olivé, baríton
Orfeó Català
Orquestra Simfònica Illes Balears
Direcció: Salvador Brotons
Palau de la Música Catalana, 28 de gener

Un concert sensacional per a dos personatges colossals: Ramon Llull i William Shakespeare.
El compositor i director Salvador Brotons, un gran músic que treballa incansablement per a la música del nostre país, va estrenar la seva darrera obra, Cantata de Randa, Op. 135, a partir d’un text de Neus Dalmau; ambdós artistes s’han inspirat en una de les figures literàries més rellevants de la història dels Països Catalans: Ramon Llull (1232-1316).
Vàrem tenir la fortuna de comptar amb l’article de Laura Gené, publicat a Sonograma Magazine (vegeu l’article), on la violinista tarragonina ens donà a conèixer els trets més rellevants de la manera de compondre de Brotons.

© A.Bofill

La Cantata de Randa, per a veu narradora, soprano, baríton, cor mixt i orquestra, és una peça estructurada en nou episodis que evoquen cronològicament el temps, la vida i l’obra de Ramon Llull, i es connecten musicalment per mitjà de la versatilitat dels diferents llenguatges que utilitza magistralment el compositor català.
El concert va començar amb l’obra Reflecting Hamlet de David León i Romeu i Julieta, Obertura-Fantasia, en Si menor de Piotr Ílitx Txaikovski.
Dues obres, d’estils diferents, que tenen en comú un desplegament melòdic i una encertada instrumentació.
L’Orquestra Simfònica de les Illes Balears va deixar un testimoni ben manifest de l’acoloriment sonor de l’obra de David León i mostrà la poètica sensibilitat de les obres de Txaikovski.
A la segona part, vàrem poder escoltar La Cantata de Randa. L’actriu Sílvia Bel, com a narradora, va explicar-nos la vida del Beat amb tendresa; es notava la seva afinitat amb el personatge.

© A.Bofill

La interpretació de la soprano Marta Mathéu va ser extraordinària. La nitidesa de la seva dicció, la varietat dels fraseigs i la matisació emotiva van il·luminar la part solista de la cantata. Al seu costat, narrava i cantava el prometedor baríton Josep-Ramon Olivé. La seva interpretació posà en relleu una musicalitat destil·lada i precisa; el seu cant és sòlid.
Ens va colpir la generositat de l’Orfeó Català. Les parts corals de la partitura de Brotons, que contenen una brillantor fermament assentada a la tradició coral, van ser interpretades amb una gran vitalitat. Els detalls i la riquesa expressiva de l’Orfeó Català són una mostra de la intensa bellesa de la sonoritat del cor que dirigeix el director anglès Simon Halsey.
Conclourem amb un missatge molt clar: per mantenir vives les obres actuals, cal que s’estrenin i que siguin programades, amb tota naturalitat, als diversos auditoris d’arreu del món. La composició catalana està en auge i cal que arribi al gran públic.

Text: Carme Miró