ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Montezuma


Carl Heinrich Graun. Montezuma.

Flavio Oliver, Lourdes Ortiz, Lucía Salas, Adrián-George Popescu.
Concerto Elyma. Coro de Ciertos Habitantes.
Director:
Gabriel Garrido

King’s Theatre

Karl Heinrich Graun, compositor alemany i mestre de capella de Frederic II de Prússia va compondre l’any 1755 l’opera Montezuma, una tragedia per musica en tres actes.

Montezuma, òpera barroca escrita pel rei Frederic el Gran, ha estat una producció del Theater der Weilt 2010 de Essen en col·laboració amb European Capital of Culture RUHR.2010 i el suport de diferents coproductors. Va ser presentada a la 64ena edició del Edinburgh International Festival el passat 14 d’agost.

L’any 1947, després de finalitzar la Segona Guerra Mundial, es va iniciar aquest esdeveniment cultural a la ciutat d’Edimburg amb l’objectiu de crear un espai per a la cultura i l’esperit humà. És així, com la capital escocesa s’ha convertit en la seu de diferents festivals independents d’un cert renom que s’organitzen durant el mes d’agost a l’entorn de l’imponent Edinburgh Castle.

L’australià Jonathan Mills, director del festival des del 2007, va exposar en un bell discurs l’objectiu que vigeix el festival en l’acte oficial que es va celebrar a la Catedral de Saint Giles (del segle XII). Un acte solemne en què van participar les autoritats religioses polítiques i culturals d’Escòcia. El cor de la catedral dirigits per Michel Harris i l’organista Peter Backhouse van interpretar els Five Mystical Songs del compositor anglès Ralph Vaughan-Williams sobre els poemes de George Herbert.

MontezumaFotografia: Herman Sorgeloos

Moctezuma II, novè emperador asteca, va morir víctima de la barbàrie de les tribus mexiques subjugades o, potser de les tropes castellanes encapçalades pel conqueridor castellà Hernan Cortès. Aquest misteri va atraure l’atenció del monarca de Prússia i impulsat per una certa sofisticació de les modes de la seva època, va  escriure el llibret de Montezuma, amb música de Carl Heinrich Graun. L’òpera es va estrenar al Teatre de l’Òpera de Berlín el 6 de gener de 1755. C.H. Graun, autor de nombroses òperes, tenia una predilecció per la flauta. Les seves composicions destaquen per un desenvolupament formal de les estructures ternàries i per la utilització tradicional de la modulació. En l’esquema formal de l’òpera cal destacar la incorporació d’unes seqüències de dansa molt efectives, a petició del rei Frederic. En una irregular escenografia de situacions desconcertants -amb un gos ensinistrat – on es barreja la història de la conquesta de Mèxic pels castellans i el colonialisme nord-americà -amb ampolles de Coca-cola- Claudio Valdés creà un ambient de dubtosa bellesa artística amb escenes de gran mordacitat. Potser, la idiosincràsia de Mèxic, país de poderosos colors i de textures lluminoses, no ha quedat prou reflectit en aquesta experiència escenogràfica. El públic va ovacionar a Lourdes Ambriz que va defensar amb una gran polidesa vocal algunes delicades melodies de C.H. Graun; molt especialment l’ària que cantava mentre s’enfilava  per una piràmide amb els peus amunt. El contratenor Flavio Oliver, Montezuma, va exhibir un personatge defallit i abatut per un malagradós Hernan Cortés, interpretat per Adrián-George;  el sopranista va interpretar un rol amb energia moderada.

MontezumaFotografia: Herman Sorgeloos

Al tercer acte, l’orquestra va esdevenir part de l’acció i va compartir l’escenari amb els cantants. L’excel·lent director argentí Gabriel Garrido dirigí amb afany i resolució una orquestra poc persuasiva. La partitura de H.C. Graun ha estat reduïda a dues hores i escaig amb una exhibició de cantors castratis i nombroses intervencions de recitatius.

El relat del rei Frederic va tenir, molt possiblement, influències de l’obra de Voltaire, Alzire ou les Américains(1735), una tragèdia amb una veu exòtica provinent d’Amèrica.

Text: Carme Miró