ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Cròniques

Quartett, Luca Francesconi


Quartett, Luca Francesconi
Intèrprets:
Allison Cook, Robin Adams
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Disseny de so-Ircam: Serge Lemouton
Vídeo: Franc Aleu
Direcció escènica: Àlex Ollé
Direcció musical: Peter Rundel
Gran Teatre del Liceu, 22 de febrer

Al Liceu es pot veure, en cinc funcions (fins al 3 de març), la producció de Quartett de Luca Francesconi, estrenada a La Scala de Milà l’any 2011. Val a dir que escoltar una obra contemporània al Liceu no és poca cosa. És una aposta amb què, a poc a poc, es van normalitzant les programacions de les òperes que s’escriuen actualment per a un públic, instal·lat en la comoditat belcantista, que les sol repel·lir. Anem avançant!

©A.Bofill

Quartett, una òpera en un sol acte amb tretze escenes, es basa en l’obra homònima de Heiner Müller, escrita el 1980. El dramaturg alemany, que va fer una adaptació de la novel·la Les amistats perilloses de Choderlos de Laclos, exposa, amb un llenguatge violentat per paraules i sentiments gruixuts, la rivalitat entre la comtessa de Merteuil i el vescomte de Valmont, antics amants que, finalment, s’autodestrueixen amb les poderoses pulsions sexuals, expressades sense miraments en l’acció dramàtica. Són, ras i curt, relacions enverinades.
La posada en escena d’Àlex Ollé, de La Fura dels Baus, és fascinant: d’una banda, situa els dos protagonistes en una caixa suspesa al centre de l’escenari. L’escenògraf Alfons Flores ha creat el cub claustrofòbic utilitzant una munió de cables per sostenir-ho en el buit -una forma atractiva de representar l’aïllament emocional dels personatges -. De l’altra, superposa les imatges fantàstiques de vídeo de Franc Aleu -per recordar-nos la nostra pròpia mirada cap endins i la mirada vigilant de «l’altre»-.

© A.Bofill

Sens dubte, una escenografia impactant acolorida per una bona entesa entre roig, el gris i una tímida alenada blavosa. Resulta molt interessant, també, el llenguatge de les dues cadires que a cada escena estan o bé contraposades o de costat o caigudes a terra…
La decadència i la crueltat, envaint el llenguatge de l’amor, és allò que l’autor vol palesar en un devastat paisatge atmosfèric i emocional. Res aturarà la mort i la desesperació, ni tan sols el vent que ens porta cap a nous cels. El cel reticent que mostra el vídeo.
La música de Luca Francesconi juga, també amb la superposició de capes sonores. Estableix una dura competència entre els passatges musicals pregravats i les magnífiques veus del baríton Robin Adams i la soprano Allison Cook.
Peter Rundel dirigeix i coordina, amb gran precisió, un reduït conjunt d’instruments acústics, quaranta músics de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, i, a la part posterior de l’escenari, una orquestra de cent músics enregistrada per l’IRCAM.
Allison Cook i Robin Adams, alternaven el seu lirisme vocal (sí, també hi ha lirisme en Francescone) d’una gran complexitat, amb un sprechstimme, la cèlebre tècnica expressionista de sabor alemany que també conté les seves complexitats.
Una òpera ajustada a les noves necessitats comunicatives.

Text: Carme Miró