ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

Aus marines: la Baldriga pufí


ELOÏSA MATHEU

Algunes aus estimen el mar més que la terra ferma. La seva vida té lloc al mar. Travessen els oceans de nord a sud i algunes també els creuen d’est a oest, volen per sobre les onades acaronant l’aigua impel·lides pels vents marins, pesquen, descansen al mar tant si fa bo com si hi ha tempesta. I no els agrada acostar-se a terra. Són ocells marins pelàgics i només hi ha una urgència biològica que els fa tocar terra: reproduir-se i tenir descendència.
Un exemple d’aquests ocells el constitueixen les Baldrigues (Pardelas en castellà), un grup de 24 espècies agrupades en el gènere Puffinus. Es troben distribuïdes a tots els mars i oceans, la biologia de les diferents espècies és en alguns casos encara no del tot coneguda i queden misteris per resoldre.

sonograma-magazine-baldriga-pufi

Baldriga pufí a punt de ser anellada. Eloïsa Matheu (CC BY-NC-ND 3.0)

Una espècie ben coneguda és la Baldriga pufí (Puffinus puffinus) que cria en illots i en costes de l’Oceà Atlàntic Nord, si bé el gruix de la població nidificant es troba a les Illes Britàniques, en dos illots al sud-oest de Gales, Skomer i Skokholm.
Aquestes Baldrigues passen l’hivern a l’Atlàntic sud, davant de les costes del Brasil. Cap a final d’hivern els ocells adults i també els immadurs volen cap al nord i s’acosten a les zones de cria, allà on van néixer i van criar en anys anteriors. Els adults que componen la parella es retroben i refan el niu, un cau gratat a terra on la femella dipositarà un únic ou. Els dos adults tenen cura de l’ou i del pollet un cop nascut, però mentre un d’ells s’està al niu, l’altre progenitor pot allunyar-se quilòmetres i poden passar dies abans de tornar al niu i rellevar la parella. També poden deixar l’ou o el pollet sol al niu durant més de 24 hores.

Nius de Baldriga pufí sota un esponjós tapís florit

Nius de Baldriga pufí sota un esponjós tapís florit. Eloïsa Matheu (CC BY-NC-ND 3.0)

Les Baldrigues s’acosten cap al tard a la costa i es poden observar grans estols posats al mar, es diria que descansant o esperant. S’esperen a que es faci ben fosc, negra nit, per a volar totes de cop cap a terra i entrar al niu ràpidament. Ho fan per evitar el perill que suposen els gavians que s’aprofiten de la dificultat de les baldrigues, que són maldestres a terra, a causa de les seves potes curtes i endarrerides que amb prou feines els serveixen per caminar, per la qual cosa s’han d’ajudar amb el pit i el bec. I si bé les baldrigues al mar són silencioses, quan volen cap al niu ho fan cridant, cada una amb un to i un frasejat diferent. I quan aquests ocells tímids s’acosten tots junts, la cridòria resultant és quelcom espectacular. Si això esdevé en un illot petit on crien 45.000 parelles i el clímax dura uns escassos 15 minuts, ja us podeu imaginar l’emoció que vaig sentir gravant l’aventura nocturna d’aquests ocells, després de passar llargues estones esperant que els negres núvols de tempesta amaguessin un lluna brillant, gairebé enlluernadora. Passades unes poques hores, abans que el cel comenci a clarejar per l’horitzó, les baldrigues ja han abandonat el niu, llançant-se, fugint es diria, cap al mar.
A la tardor, els ocells marins migren cap al sud i quan arriben ala costa nord Peninsular,  segueixen cap a l’oest i, aleshores, és el moment idoni per observar les baldrigues i altres espècies marines que tenen una vida un xic misteriosa. De fet, a Galícia, a l’Estaca de Bares hi ha un petit grup d’ornitòlegs passa hores i hores i dies assegut darrera els telescopis comptant els ocells marins que volen tocant les onades a pocs metres de la costa, abans de llançar-se a la travessa de l’Oceà. Són ocells que van triar el mar per viure-hi i no són de terra ferma.

 

Gravacions:

Pista 1: Una parella de Baldriga pufí al niu.

Pista 2: Desenes de Baldrigues “entrant” a terra dirigint-se als seus nius, en una nit fosca, a les 3h de la matinada.

 

© Imatges, gravacions i text: Eloïsa Matheu (CC BY-NC-ND 3.0)