ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Revista de pensament musical en V.O.

El potencial (educatiu) dels projectes artístics-socials d’ARTransforma.


Secció a càrrec d’ORIOL FERRÉ

  AUTORA: QUERALT PRATS

 

Sempre és durant el procés, que forgem els ancoratges per l’aprenentatge.

Els que ens dediquem amb passió a l’educació,a la participació artística i a l’activisme social, cuidem al detall les nostres accions i les paraules que utilitzem. Reflexionem a fons sobre tots els indicadors que ens van arribant. Aprofundim en totes les coses que fan que la nostra feina tingui sentit.
Convivim amb la vulneració dels drets de les persones pel que fa a l’educació, a l’art, a la cultura i a la vida digna. Convivim amb la indiferència, amb les mirades paternalistes, i amb tots els que fan i desfan en nom dels mateixos arguments que nosaltres, accions superficials que queden bé a la fotografia, però que son pur aparador.
Tot i les dificultats, vivim submergits en el món artístic i social cuidant els processos, els contextos, els grups, les individualitats, els vincles, les emocions…Ho cuidem per damunt d’aquell resultat que parla de prestigi, de continguts acadèmics, que avalua l’èxit amb paràmetres que no serveixen per valorar el que realment és important: les persones i la vida.

El projecte Orquestra Integrada (edició tardor 2016) incorpora dansa, una disciplina artística que ja s'ha treballat en edicions anteriors amb tots els músics. Enguany és un grup específic de dansa integrada qui va començar el procés creatiu que desembocarà, al cap de mes de mig any, al concert d'orquestra

Assaig del grup de dansa que incorpora el projecte “Orquestra Integrada” 2016. Aquesta disciplina artística ja s’ha treballat en edicions anteriors d’aquest projecte, amb tots els músics. Aquesta edició del projecte comença amb la creació d’aquest grup i la seva posada en marxa.

A la primera conferència que vaig fer en públic, l’any2006, vaig explicar que l’art és quelcom important en la vida de les persones, que no cal saber escriure o llegir notació musical per ser músic, i que tothom té el dret d’accedir a la participació, a l’educació i/o a la professionalització artística. Em sap greu pels que ja em coneixeu, perquè ara em repetiré:

La Marina experimentant i creant a “Música a l'abast”, projecte que aglutina nadons, infants, joves i adults amb diversitat funcional en diferents grups, per a participar de sessions de música de manera regular i continuada. Concerts, performances i sessions obertes s’organitzen puntualment. Li ha sortit “groc” al dau. Com és el so del groc? I el gust? Puc pintar amb els aliments? Sonen?

La Marina experimentant i creant a “Música a l’abast”, projecte que aglutina nadons, infants, joves i adults amb diversitat funcional en diferents grups, per a participar de sessions de música de manera regular i continuada. Concerts, performances i sessions obertes s’organitzen puntualment. Li ha sortit “groc” al dau. Com és el so del groc? I el gust? Puc pintar amb els aliments? Sonen?

L’art és intrínsec a l’espècie humana (Gardner, 1982). Des del principi de la humanitat les persones s’han aplegat a llocs i en moments concrets per portar a terme activitats diverses. Històricament i a totes les cultures del món, aquestes persones desenvolupen activitats artístiques. Aquestes, són la manifestació de la seva creativitat i de les seves experiències humanes (problemes, alegries…), les quals són part integral de viure junts en contextos socials concrets.

Entendre les seves diverses formes d’art, les seves expressions artístiques, és doncs, entendre les persones que les fan, i viceversa.
Trobem l’expressió artística (la música, la dansa, la pintura…) al llarg de tota la història de la humanitat, arreu del món. En cada societat, en cada cultura, en cada context i, per a cada individu, un element artístic tindrà un significat diferent. Això és perquè assimilem l’art des d’un món social (les amistats, la família, el nostre passat, el nostre futur…) i ens inspira significats a dins nostre (imatges, associacions, memòries, creences). D’aquesta manera, l’art és un univers molt extens i amb molts aspectes i formes d’aplicació, que es pot experimentar/viure en una gran varietat de circumstàncies (com a espectador, com a creador, de manera professional, com a aficionat, com a eina espiritual o terapèutica, etc.). És impossible imaginar el món sense art.

La Macarena és una flor i toca la flauta quan bufa el vent al jardí de l'Emperador, a la representació de "El Jardí de paper" de Tony Ramsay. És una fotografia del projecte “Música a l’abast” que forma part de les 28 imatges de l'exposició accessible "Els sons visibles" (http://elssonsvisibles.blogspot.com.es)

La Macarena és una flor i toca la flauta quan bufa el vent al jardí de l’Emperador, a la representació”El Jardí de paper” de Tony Ramsay. És una fotografia del projecte “Música a l’abast” que forma part de les 28 imatges de l’exposició accessible “Els sons visibles” (http://elssonsvisibles.blogspot.com.es)

A l'Escola Bressol de Nexe Fundació, on s'ofereix atenció a infants amb pluridiscapacitat, l'Anna escolta, mira, sent les vibracions... de l'ngoni a una sessió de "Música a l'abast".

A l’Escola Bressol de Nexe Fundació, on s’ofereix atenció a infants amb pluridiscapacitat, l’Anna escolta, mira, sent les vibracions… de l’ngoni a una sessió de “Música a l’abast”.

Si l’art és intrínsec a l’espècie humana, deu ser que és quelcom important i necessari. És per això que es crea, l’any 2009, ARTransforma (www.artransforma.org). ARTransforma és una entitat sense ànim de lucre, que aglutina professionals i voluntariat que treballen per l’accés universal i la igualtat d’oportunitats a l’educació, a la participació i/o a la professionalització artística. Els orígens d’ARTransforma els trobem en el Community Arts britànic, on artistes treballen amb grups de persones per permetre’ls desenvolupar una activa i creativa participació en l’art: generant oportunitats per a les persones (artistes professionals, amateurs, col·lectius i comunitats), a fi i efecte de reflectir el context dels implicats (Sound Sense, 2001).
Al llarg d’aquests anys, des d’ARTransforma hem fet formacions i acompanyaments a equips docents d’escoles de música, per cercar maneres de transformar els seus centres educatius en escoles per a tothom, de tothom, a la pràctica. Ja és sabut que les institucions d’educació artística tradicionals no responen als interessos ni a les necessitats de la majoria de la població. Les barreres a l’educació artística en aquests centres són nombroses. Tanmateix hi ha centres formatius amb noves metodologies i valors, hi ha intencions de canvi, la revolució es va escampant.
Tal com diu Fernando de Pablo[i], des que som petits i dibuixem a cada moment (a casa, a l’escola), fins al museu d’art (el producte elitista) les persones anem deixant de dibuixar. Això ho podem aplicar a la música i a tantes altres disciplines artístiques. I per què passa, això? Per què deixem de fer el que ens és propi, natural i necessari? Per què els polítics i el sistema educatiu ordinari no posen en valor les arts? Quin món! No s’entén!
L’espècie humana costa d’entendre. Parlem d’educació i aprenentatges i el més important que els humans tenim per aprendre no ho acabem d’aprendre mai: a nosaltres mateixos. Diu Jaime Buhigas (2016), que justament a això, a la comprensió i l’aprenentatge de l’espècie humana, ens ajuda, amb metàfores, l’art i els artistes. Com a metàfora interessant tenim la de Ken Robinson al seu llibre “Escuelas creativas”, en la que ens recorda que la feina dels jardiners no és fer les fulles, els troncs, les arrels, pintar els pètals de les flors i enganxar-los a les tiges. Sinó que les plantes i els arbres creixen sols, que només necessiten les condicions òptimes perquè això passi. I es tracta del mateix amb l’aprenentatge: els educadors tenim la possibilitat de modificar persones i transformar el món, si provoquem les condicions òptimes perquè això s’esdevingui.
Així que amb els paràmetres de l’educació que va de bracet de la creativitat, la que respecta les persones, les estima, les acompanya en les seves motivacions i interessos a cercar el seu projecte de vida… L’educació que parteix del joc, de l’experimentació, de les emocions… La que fomenta els reptes, la curiositat, el risc i el treball cooperatiu… La que posa l’error en valor… Amb aquests paràmetres treballem la tribu d’ARTransforma. Impulsem projectes que potser no tenen objectius educatius, però eduquem i fem la revolució educativa: generem oportunitats a professionals, educadors i participants d’utilitzar metodologies que cuiden els processos, les persones, les emocions i els vincles.
A ARTransforma no ens cansem de parlar de processos, i sempre valorem el procés per damunt de qualsevol resultat. Hi ha qui pensa que això vol dir que perdem el temps, que ens ho passem molt bé i que al final ningú sap el nom de les notes musicals,ni res de res. Però hem comprovat ja moltes vegades que és en el procés que forgem els ancoratges per l’aprenentatge. Perquè és en el procés on es dóna la trobada, la intimitat, l’experimentació… I és al llarg del procés que es generen les millors idees.
Un projecte d’ARTransforma amb un procés creatiu intens i ric és l’“Orquestra Integrada per joves amb i sense diversitat funcional”. Els joves, professionals i voluntariat del projecte treballen durant mesos en un procés creatiu on es troben amb altres llenguatges a part del musical, i amb altres formats de treball que el tradicional assaig orquestral. Es fomenta la creativitat, vinculant l’orquestra a altres possibilitats innovadores, i tot es fa generant oportunitats de trobada, entre les persones i entre les arts. Treballant des del grup, cohesionant i creant comunitat allà a on abans no n’hi havia. I ara, va, parlem del resultat.
El resultat, la posada en escena final, on sembla que es consuma tot el treball del projecte Orquestra Integrada… Mai, mai, mai, un concert final deixarà a l’ombra el camí fet. Mai veurem el dia del concert tots els aprenentatges, ni tampoc tots els ancoratges pels futurs aprenentatges de vida. No veurem al concert, que hi ha un nou grup de whatsapp entre els joves amb i sense diversitat funcional que porta per nom “Orquestra Integrada”, i no sabrem el dia del concert, que l’amistat entre els joves perdurarà fins molt després, potser per sempre, i profunda.
Diu Mar Romera[ii], que no hi ha projecte brillant si no hi ha un producte, un repte. I veiem que els nostres projectes són un repte darrere l’altre, un dels més importants, permeteu-me dir-ho, el repte econòmic. Només podrà ser la creativitat que ens permeti resoldre els reptes econòmics i seguir endavant amb la feina. Però bé, tornem a al projecte en sí, érem al resultat, a la posada en escena final, mai menys important: és un concert de qualitat i emocionant, en una sala de concerts de prestigi, com la Pau Casals de l’Auditori de Barcelona (edició: tardor 2016) amb més de 200 persones a l’escenari i més de 1.000 al públic. Una experiència transformadora per a la totalitat de la sala. Es consuma l’aportació de desenes de persones en un projecte amb un resultat d’èxit, valuós, vistós i preciós. Aquí aprofito l’avinentesa per donar valor a tots els projectes d’ARTransforma, que amb el mateix valor humà, artístic, creatiu i educatiu (o superior) són menys vistosos i com a conseqüència, menys recolzats.

 Cantem, ballem i toquem els ous a l'Espai Maternoinfantil Eixample d'Intress, on mares en situació de vulnerabilitat retroben identitats perdudes i enforteixen vincles. Estones de creativitat amb ARTransforma, que les empoderen.

Cantem, ballem i toquem els ous a l’Espai Maternoinfantil Eixample d’Intress, on mares en situació de vulnerabilitat retroben identitats perdudes i enforteixen vincles. Estones de creativitat amb ARTransforma, que les apoderen.

Sessió de música, joc i creativitat amb mares de l'Espai Maternoinfantil Eixample. Cinc minuts abans de fer la foto les mares deien que no els hi agradava jugar... Somriures.

Sessió de música, joc i creativitat amb mares de l’Espai Maternoinfantil Eixample. Cinc minuts abans de fer la foto les mares deien que no els hi agradava jugar… Somriures.

De manera més intensa encara que amb les escoles d’educació artística, hem conegut, acompanyat, i treballat en nombroses entitats socials, implementant propostes artístiques en el seu dia a dia. Aquestes entitats, no només aglutinen persones fàcilment discriminades de manera sistemàtica (també en el sistema educatiu ordinari, artístic i a tots) sinó que en els seus centres també s’han oblidat de la necessitat i la importància de l’art a la vida.

I aquesta combinatòria de contextos (l’artístic, l’educatiu i el social) ens ha dut a corroborar que hi ha, certament, algunes barreres molt resistents que ens poden fer molt miserables. Tenim molt arrelat el i el mal, com si algun Déu totpoderós hagués de castigar-nos eternament per cantar una nota desafinada. I em ve a la memòria aquella proposta de F. de Pablo[iii]: “Sácale el arte”. Sembla que funciona, que quan traiem el pes de l’art al fet artístic automàticament traiem les pors del bé i el mal i llavors podem començar l’art. És una manera de tornar a trobar-nos amb el què és nostre. Us convido a provar-ho.

"Música i Dansa a l'abast" al Graner. El Rubén toca la viola mentre el Cristian balla (tots dos amb diversitat funcional) mentre la resta del grup, la tribu, els observen i es pregunten quin dels dos segueix a l'altre?

“Música i Dansa a l’abast” al Graner. El Rubén toca la viola mentre el Cristian balla (tots dos amb diversitat funcional) mentre la resta del grup, la tribu, els observen i es pregunten “Quin dels dos segueix a l’altre?”

Ja fa estona que parlo de creativitat, perquè la metodologia d’ARTransforma es basa en aquesta, però clar, la creativitat s’ha definit de tantes maneres que potser val la pena explicar una mica més què és per nosaltres:

La primera vegada que vaig topar amb la paraula creativitat ja havia finalitzat els estudis superiors de música. A alguns us pot semblar sorprenent que es pugui passar pel sistema educatiu, estudiant una carrera artística, sense sentir aquesta paraula tan fàcilment associada a les arts. Però no ens desanimem, que tot arriba, i des de que vaig conèixer que existia la creativitat i vaig poder experimentar que no únicament és associable a l’art, que la dic cada dia, varies vegades.

Els orígens de la paraula creativitat, en la meva història, es troben a la paraula discapacitat. Ella m’ha aportat pràcticament tots els coneixements que em són més útils avui en dia:

El model social de discapacitat que vaig conèixer a Anglaterra i que em va ajudar a posar paraules allà on jo només hi tenia una emoció, diu que la discapacitat sorgeix de la societat i no de la condició individual d’una persona; de la societat que discrimina sistemàticament a algunes persones (no només amb discapacitat) i en vulnera els seus drets a la vida digna, a l’educació i a la participació.

Noves amistats, nous vincles, treball cooperatiu, la força del grup, els aprenentatges compartits en els processos compartits... aquesta foto és a l’escenari de la Sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona, abans de la posada en escena del projecte Orquestra Integrada 2016.

Noves amistats, nous vincles, treball cooperatiu, la força del grup, els aprenentatges compartits en els processos compartits… aquesta foto és a l’escenari de la Sala Pau Casals de l’Auditori de Barcelona, abans de la posada en escena del projecte Orquestra Integrada 2016.

La discapacitat m’ha ajudat a comprendre (que vol dir viure-ho, amb l’emoció a flor de pell) que la igualtat d’oportunitats passa per tenir en compte les necessitats de cadascú i per generar-ne de noves. Que tots tenim les nostres necessitats que ens són pròpies, que són canviants, com nosaltres, com la nostra intel·ligència, com la vida mateixa, sempre en moviment. Que la veritable discapacitat neix de la falta d’oportunitats, no de la condició individual de la persona (Q. Prats, El Periódico, 2010).
Entendre, des de l’observació de bones i males pràctiques, que la inclusió no és només deixar anar a l’alumnat al centre educatiu en el que té el dret d’anar, sinó que vol dir que el centre en qüestió (de fet, la comunitat educativa: alumnat, antic alumnat, equip docent, directiu i administratiu, famílies, veïns…) es respecta, s’acompanya i es proporciona (com hem dit amb la metàfora del jardiner, i com cal fer amb tot l’alumnat) les condicions òptimes per a l’aprenentatge.

Després de conèixer la discapacitat he conegut centenars de persones amb diversitat funcional. I he seguit aprenent i admirant la creativitat que motiven en mi. Diu Antonio Centeno, que “la normalidad és un sitio en el que no hay nadie”, que la discapacitat neix a la mirada de l’altre. I canvis de mirada és el que volem generar des d’ARTransforma. Obrir les ments, deixar-hi entrar opcions, possibilitats, encerts i errors. Ho fomentem en els nostres projectes i sempre que podem ho escampem a l’àmbit educatiu i social, per poder fer plegats coses boniques, significatives i importants.

 

 *  *  *

[i] Al “V Congreso de innovación educativa: TransformARTE: el arte de vivir la educación”. Toledo, 2016
[ii] https://www.youtube.com/watch?v=H4imh38GaV8 (12 octubre 2016)
[iii] Al “V Congreso de innovación educativa: TransformARTE: el arte de vivir la educación”. Toledo, 2016

Enllaços:

  • Antonio Centeno: http://ovibcn.org/ca/sexualizar-la-diversidad-funcional-para-politizar/(12 octubre 2016)
  • Els sons visibles: http://elssonsvisibles.blogspot.com.es/
  • El Periódico: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/agenda/queralt-prats-verdadera-discapacitat-deixar-tenir-oportunitats-365645
  • Mar Romera: https://www.youtube.com/watch?v=H4imh38GaV8 (12 octubre 2016)
  • Sound Sense – Community Music: http://www.soundsense.org/metadot/index.pl?id=23786&isa=Category&op=show

Bibliografia:

  • BLACKING, J. Fins a quin punt l’home és músic? Eumo Editorial, 1994.
  • GARDNER, H. Art, Mind and brain: A cognitive approach to creativity. New York Basic Books, 1982.
  • PRATS, Q. La visió del músic comunitari. Més enllà de la partitura. Caixaforum Barcelona, 2006.
  • ROBINSON, K. Escuelas creativas, la revolución que está transformando la educación. Grijalbo, 2015.

Imatges:

  • Ariadna Trias
  • Queralt Prats
  • Romina Aguilera