ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Quadern de Llibres

Traducció i franquisme


Títol: Traducció i franquisme
Edició: Montserrat Bacardí i Pilar Godayol
I.S.B.N.: 978-84-945790-5-9
Editorial: Punctum

L’any 1962, encara sota la repressió franquista, es va celebrar el XVI Congrés de la Unió Internacional d’Editors, just després de la segona edició dels Premis Internacionals de Literatura de Formentor. Giulio Enaudi va fer unes revelacions que recolzen la idea de tot el que suposa viure sota una dictadura.
Enaudi explica que el seu pare, un demòcrata convençut, li explicava dia a dia quins eren els fenòmens ideològics, sociològics i socials que podien portar països a convertir-se en dictadures feixistes amb la complicitat dels militars, les grans empreses, l’Església…i la ignorància de la gent.
En efecte, les estratègies dels règims dictatorials sempre són les mateixes: reprimir les idees i controlar la creativitat.
El volum Traducció i franquisme, editat per Punctum a cura de Montserrat Bacardí i Pilar Godayol, aplega petites històries de traduccions, traductors i traductores. Són les contribucions de Montserrat Bacardí, Eusebi Coromina, Pilar Godayol, Montserrat Franquesa, Teresa Julio, Jordi Jané-Lligé, Jordi Cornellà-Detrell, Teresa Iribarren, Antoni Oliver i Esther Peiró, els textos dels quals rescaten de l’oblit traductors activistes i obres traduïdes que van respirar l’obscuritat del franquisme.
La interrupció violenta d’utilitzar la llengua catalana i la seva persecució durant el règim franquista és un fet inesborrable per a la nostra història. La prohibició de les traduccions catalanes, tret d’algunes excepcions en condicions molt restrictives, es van mantenir fins al 1962. Tot i els impediments legals d’aquell feixisme pur, es va escriure i traduir en llengua catalana en la clandestinitat, gràcies a la persistència, la convicció i el coratge de moltes persones que varen fer tot el possible per trobar estratègies contra la censura i, així, poder editar i traduir en català. Els editors havien de superar obstacles insuportables.
Aquest llibre recull les dificultats, de diversa índole, i les vivències de diferents traductors: Teresa Pàmies; Jaume Collell i Josep Carner, traductors de les Floretes de Sant Francesc; el mossèn Manuel Balsach, traductor de les obres d’Aristòfanes per a la Fundació Bernat Metge; o la creació de l’editorial Teatre de Tots els Temps, que aconseguí editar un catàleg de més de vint títols que van omplir els buits de la dramatúrgia universal en llengua catalana.
Tot plegat, i amb tantes dificultats, generà les contradiccions inevitables que es van donar en el terreny de la traducció.
Un cop abolida la censura, l’any 1978, el efectes de la repressió lingüística van ocasionar molts estralls i es van haver de crear noves polítiques editorials.
Aquest llibre posa en relleu, com diuen Bacardí i Godayol, la història de persones ben reals que van lluitar per gestar o transferir significats a una llengua maltractada. Malgrat tot. A pesar de tot.


Text:
Marçal Borotau