ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Quadern de Llibres

Quest


Títol: Quest
Autor: Víctor Sunyol
I.S.B.N.: 978-84-89885-71-4
Editorial: Llibres del Segle

Sonograma_QuestEl darrer llibre escrit per Víctor Sunyol, Quest, surt publicat simultàniament amb de ser només, els poemes del qual van ser compostos abans que Sunyol no comencés Quest. Darrera producció, doncs, del poeta, que en l’epíleg del llibre escriu que «aquest text tanca una poètica (i una ètica) trobades a Stabat (2003) i desenvolupades i/o usades en altres textos. Tanca aquest procés, entre altres coses, perquè arriba a la consciència de la seva inutilitat, ja d’abans coneguda o intuïda, com totes les estratègies del dir. Aquí s’arriba al seu final, a la materialització de la impossibilitat, a través de la mateixa poètica, de la seva pràctica i el seu discurs».
Si analitzem, ni que sigui per sobre, aquestes paraules de Sunyol, veurem que, d’entrada, el poeta dóna per acomplerta la cerca (el quest), perquè havent travessat els frondosos i feréstecs boscos del llenguatge, s’adona que –després de tot– no hi havia greal; però no ens diu que la cerca mateixa –és a dir, els quinze llibres que, des ni amb ara prou (1984) que encetava aquest errar, aquest transitar pel balbuceig lingüístic, fins ara mateix: trenta anys de travessa solitària– ha estat el greal, el premi. Perquè és evident que Sunyol, tot cercant, ha anat deixant unes petges que constitueixen una de les aventures intel·lectuals –i, per descomptat, poètiques– més notòries de la cultura catalana. (A hores d’ara, ningú no pot creure que Sunyol sigui tan naïf com per no saber que, en començar la seva aventura, desconeixia d’antuvi que no trobaria res. I utilitzem el ver trobar en la primera accepció del DCVB: «Inventar, descobrir amb treball i enginy una cosa nova o no coneguda d’abans. || 2. especialment, Compondre una cançó, una obra poètica». Seguim amb el Diccionari, que proposa aquest fragment de Llull –tan admirat per Sunyol, que sol encapçalar els seus llibres amb cites del gran filòsof–: «Lo trobador cové de necessitat que tenga son enteniment… als mots e al so e a la cansó que vol atrobar».
L’itinerari, aquest errar, ha constituït tota la poètica de Sunyol. I ara ell sembla maldar per la inutilitat del discurs… Però el lector té dret a pensar que aquesta «inutilitat”és simplement un artifici, una manera de dir que els jocs estan fets, perquè, per damunt de tot, Sunyol ha estat i és el poeta que més sincerament ha cregut en allò que feia: una cerca d’allò inefable. S’ho ha cregut tant que la seva poesia és avui un far que il·lumina, pel seu honest i autèntic plantejament, per acarar-se amb la desconfiança en el llenguatge, per viure en els intersticis, en els marges. Si el poeta havia violentat tant la llengua, fins a arribar (quasi) a destruir-la, per esdevenir, ell mateix, un «sensellengua», un foragitat del llenguatge –per tant, de la república– que tan sols usava «connectors», ara recompon els fragments de la trencadissa, i tracta d’inventar un nou dir, a partir de la catarsi: «tornar/ només// per ser».
A mig camí d’aquest quest –com si fossin retalls d’un temps passat, o del temps poètic que ens vol anunciar Sunyol d’ara endavant– descobrim fragments d’una poesia discursiva, bellíssima, que provoquen en el lector la fretura per haver-ne més: «Neven les passes d’espera/ els marbres/ la pluja roja/ el crit allà/ bastida del cant/ com roba blanca/ dins del fangar,/ capaç/ ara potser/ de ser/ enllà d’enllà/ i fets”. Potser cal pensar que amb aquest nou llibre, l’anticavaller Perceval, «sense recer/ per recer un vent afrós», «perillant en la mar/ com una vida/ al caire de l’ona/ al caure d’onada/ al caire del món/ abisme» ens mostra el camí emboscat per on haurà de transcórrer els poemes que vindran.
Amb Quest torna la «joui-sens» (la «jouissence»), literalment el goig del sentit de què parlava Barthes: el plaer de l’escriptura, el goig en el territori del desig i del sentit: «Només en quest/ Només//i/ potser mai.// En quest/ de quest/ en/ per».

Text: Antoni Clapés