ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Quadern de Llibres

Quan arriba el silenci


Títol: Quan arriba el silenci
Autor: María Muñoz i Pep Ramis (Mal Pelo)
I.S.B.N.: 978-84-945790-4-2
Editorial: Punctum

«En qualsevol disciplina artística fer un procés de creació suposa situar-se davant d’alguna cosa completament desconeguda.»Els creadors i coreògrafs María Muñoz, ballarina, i Pep Ramis, músic, creadors de la companyia de dansa Mal Pelo l’any 1989, van ser convidats a fer la lliçó inaugural del curs 2016/17 del Màster Universitari en Estudis Teatrals de la UAB-IT.
Quan arriba el silenci és el títol del llibre, publicat per l’editorial Punctum, que recull la lliçó, a part d’un article de l’escriptora figuerenca Azucena Moya, «La poètica de la vulnerabilitat», i una entrevista que la mateixa escriptora –guanyadora del VI Premi de Narrativa Breu per a Joves Autors «Caterina Albert» de 2015, amb L’home del barret– va fer a Pep Ramis.
Dels diversos treballs elaborats per Mal Pelo, mereix recordar-se la creació de l’any 2004: Bach, una primera aproximació al Clavecí ben temperat. Ja en aquell moment, María Muñoz ballava (en silenci, de memòria) unes fugues dels preludis del Clavecí.
Muñoz recalca que a través del cos sentim el món, i Ramis explica que la consciència humana és una consciència corporal. Ambdós artistes creuen de forma apassionada en la capacitat de transformació de l’espai escènic. Dirigeixen i interpreten; i a vegades compten amb altres col·laboradors. Elaborar i compondre les seves escenografies, combinar el text amb el moviment i crear textures corporals són el seus punts de partida i les seves fites. Tot a la vegada, perquè l’espai és ritme, la llum és ritme, el temps és ritme.
Azucena Moya, amb la seva inequívoca mirada poètica sosté que tant María Muñoz com Pep Ramis articulen el pensament per mitjà de la filosofia. Una forma de pensar que, per a la creació de les seves obres, els permet associar idees, imatges, sons i moviments. De fons hi ha una inquietud.
Per què ens parla Moya de vulnerabilitat? «L’ésser humà és vulnerable perquè habita dos mons, el refugi que ens dona el llenguatge, la comprensió i el domini de la realitat en la qual vivim; i el territori de l’experiència en què naixem, que és el mateix que ens expulsa i ens dona la vida, ens porta cap al dolor, l’amor i la mort.»
Més enllà d’aquests tres textos tan ben definits, Quan arriba el silenci és una invitació a viure amb intensitat les transformacions més profundes del cos humà.

Text: Carme Miró