ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Quadern de Llibres

Òsties


Títol: Òsties
Autor: Ramon Mas
I.S.B.N.: 978-84-945792-4-0
Editorial: AdiA edicions

Ramon Mas (Sant Julià de Vilatorta, 1982) és, juntament amb Ricard Planas, l’inventor i director d’aquest inquietant fenomen editorial independent que es diu Males Herbes. Fenomen inquietant -per a editors, crítics i escriptors- perquè aquestes herbes semblen una anguila que s’escorre entre els dits de qui vol atrapar-la i encloure-la en un petit calaix per observar-la de prop amb microscopi. Inclassificable del tot, Males Herbes ha aconseguit allò que pocs editors del país saben fer: crear un catàleg. És a dir, tirar endavant un projecte editorial amb coherència, seguint una idea prèvia d’on es pretén arribar.
Els crítics, fent tard com és habitual, se senten desconcertats perquè no aconsegueixen saber si allò “és bo” i cal retre-li culte. Els escriptors a la percaça del gran èxit mediàtic, no entenen què han de fer amb els seus manuscrits perquè es converteixin en un llibre de portada verda. Els únics que han sortit guanyant en aquests tres anys d’operació Males Herbes han estat els lectors; perquè l’editorial ha generat un públic —no sé si nou— de lectors que segueixen de manera fidel el creixement del catàleg herbívor: aquest és el seu gran mèrit. I és que la independència sempre és un bon negoci.
Ramon Mas va doblar a la seva passió literària de la poesia amb l’edició, tot just fa tres anys. AdiA edicions -un altre fenomen, bessó en certa manera, de Males Herbes- acaba de publicar Òsties, un volum de cinquanta-un poemes breus que són veritables cops de puny, òsties al lector per tal de desvetllar-lo de l’atonia en què el poeta el creu instal·lat. Òsties, també, a una manera de fer la poesia, als versos p(r)udents que es fan pertot, i que no paren de créixer. Mas ha volgut mostrar que el llibre pertany “al món eficient de la paraula directa”. I, d’entrada, ja adverteix al lector que “T’atoritzo a enganyar-me / sempre que et creguis / el que m’estàs dient”.
Mas no fa moralisme, petit aforisme per a lectors mediocres, sinó que reflexiona en veu alta sobre la vida moral de l’home d’avui que vol ser lliure malgrat que se sap empresonat pels fils invisibles dels poders, de la tradició, de modernitats buides; critica i denuncia la hipocresia, el conservadorisme, l’estupidesa humana, les formes de vida basades en un materialisme absurd, il·limitat, el post-tot que fastigueja: “Ensinistrar / la llaga / que et van deixar en herència / perquè t’expliqui d’on véns / i quina culpa arrossegues”, perquè “A tantes revolucions per minut / quan tinc el fusell carregat / ja no sé contra qui disparar”. Ja que, al capdavall, observes “com la teva vida / s’assembla / a la dels altres”.
Amb aquest llibre, Mas -que abans ja n’havia publicat tres, de llibres de poesia- sembla haver fet catarsi del seu passat, girant pàgina. Llegim en el darrer poema: “Avui he mort / l’adolescent que em perseguia. / Tenia trenta-tres anys / i tots els tics / d’una vella glòria”.

Text: Maria del Mar Oliva