ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Quadern de Llibres

Obra catalana


Títol: Obra catalana
Autor: Pau Puig
Edició i cura: Maria Rosa Serra Milà
ISBN: 978-84-7226-767-1
Editorial: Barcino. Col·lecció Biblioteca Baró de Maldà(Els nostres clàssics), 6

Pau PuigFruit de la seva tesi doctoral, Maria Rosa Serra Milà posa ara a disposició del públic lector l’Obra catalana de Pau Puig, clergue, probablement barceloní, que va viure del 1722 al 1798 i que va escriure sermons, obres mixtes en prosa i en vers, poesia i teatre.
El volum editat per Barcino aplega els 172 poemes, una comèdia i dos entremesos que el pare Puig escriví en català. Escriptor biingüe, políticament poc compromès, però interessat en els esdeveniments socials, com podem comprovar en llegir els seus poemes, i coneixedor dels autors clàssics, com demostren les seves citacions de Sèneca, Plini, Quintilià, Plató i Marcial; i coneixedor a ensems de la literatura del seu temps, fou un autor prolífic: als 172 poemes en català que es presenten en el volum cal afegir-ne 766 que n’escrigué en castellà.Gairebé tots ens han arribat per transmissió manuscrita; només vuit poemes van ser impresos en vida de l’autor.
La poesia de Pau Puig arrenca sovint d’un fet extern, com ara una celebració religiosa o una anècdota i la seva finalitat és la de divertir el lector.Maria Rosa Serra Milà divideix la seva poesia catalana en quatre grups temàtics: poemes religiosos, costumistes i anecdòtics, galants i eròtics, i familiars i amicals.
Pel que fa al repertori mètric, Pau Puig utilitza la dècima de forma preferent, concretament la dècima espinela, original de finals del segle XVI i que es va difondre al llarg dels dos segles següents; i amb menor freqüència, també hi trobem octaves, quartetes, sonets, apariats, romanços, corrandes, seguidilles, poemes amb eco, lletres i glosses.
L’edició crítica de cada poema va encapçalada per un resum que, juntament amb les notes, situa el lector en el contextcultural corresponent; i aquest és, també, un mèrit del volum.Així, per exemple, el lector és advertit de trobar-se davant d’un afer prou llibertí, protagonitzat per l’autor, com en el cas del poema XLI, on fa una demostració de fina ironia i dóna consell de doble sentit: Filla, fes-me un curt detall / com estàs del mal de coll, / pués jo pendria un gros goll / per llibrar-te del treball. / Vulla Déu menjis lo gall / sens que te escorxi la pell / y, si lo blau y vermell / volgués curar-te’l regull, / no li inclinis massa l’ull / quant te apliqui lo pinsell.
En resum, doncs, amb aquest treball de Maria Rosa Serra Milà tenim l’oportunitat d’escometre una obra que si bé les referències a persones o situacions podria fer-ne difícil la comprensió, la tasca contextualitzadora de la curadora ens permet aproximar-nos-hi suggestivament. Suggestió que, d’altra banda, l’autor, també ajuda a congriar amb el seu to enginyós i benhumorat.

Text: Jordi Badiella