ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Quadern de Llibres

No ben bé


Títol: No ben bé
Autor: Carles Hac Mor
I.S.B.N.: 9788494459047
Editorial: Tushita Edicions

La llengua revoltant-se contra ella mateixa. La reflexió epistemològica sobre els límits, les fragilitats i la funció del llenguatge ocupen bona part de l’obra de Carles Hac Mor (1940-2016) volen ser «un retrat i un retret del raciocini». En el pròleg de No ben bé Jordi Marrugat  incideix en l’interès hacmorià per l’ús de la llengua com una porta a la consciència que, a la vegada, inclou l’arbitrarietat com a substància: una corda fluixa inventada damunt la qual els humans fem de funàmbuls.
El poeta es proposa desemmascarar aquesta dualitat entre una eina molt potent de categorització, comprensió i formalització del nostre món, i la seva part atzarosa, casual  i volàtil. El poemari pòstum No ben bé vol jugar a ensenyar les vergonyes d’una llengua incoherent i lògica, forassenyada i categòrica.
La voluntat dadaista ajuda en el joc subversiu de descomposició. En paraules de Marrugat, el llibre cerca «el no-jo, el no-món, el no-temps i el no-art». I per trobar-los farà servir l’humor, la llibertat i la desraó, i saltarà per entre presents i passats, entre seguretats i incerteses, criticant «l’acte innoble/ de pretendre racionalitzar la irraó». I la crítica no es limita als creadors, sinó que ataca també l’exègesi: «són uns porcs aquells per als qui les paraules/ tenen un sentit/(…) fan cridar pàgines dels llibres/ i remenen ideologies i teories». El poema, per cert, es diu «Benvolença».
Al final de tota aquesta gran operació terapèutica, queden les «fictionae poetarum» i el resultat és el contrari del que suggeria Wittgenstein en el Tractatus: del que no es pot parlar cal, malgrat tot, seguir parlant-ne. En paraules d’Ester Xargay en l’antipròleg que tanca el llibre: «Nega que nega, al no que negaràs/ sí s’hi amaga».

Text: Maite Martí