ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Quadern de Llibres

Entre el caliu i la cendra


Títol: Entre el caliu i la cendra. Memòries (1890-1970)
Autor: Guillem Colom i Ferrà
I.S.B.N.: 978-84-943385-0-2
Editorial: El Gall Editor

entre-el-caliu-i-la-cendra

L’editorial El Gall Editor, que amb tants títols publicats ens enriqueix literàriament i ens dóna a conèixer la cultura de les Illes, reedita les memòries de l’escriptor, dramaturg i poeta Guillem Colom i Ferrà (Sóller, 1890 -Palma, 1979).
Colom, que tingué una carrera literària fecunda, conta, en aquest delectable llibre, no solament els seus records familiars sinó que també documenta tot un segle de vivències lligades a les tradicions i al paisatge de Mallorca. Unes memòries escrites en “un estil elegant i acadèmic, obert i discret, ric en matisos i mancat de tot snobisme” segons ens ho explica Miquel Ferrà i Martorell al subtil pròleg introductori d’aquesta edició de Gall Editor. Recordem que va ser publicat per primera vegada a Pòrtic, l’any 1972.
Guillem Colom, inscrit en la segona promoció de l’anomenada Escola Mallorquina, juntament amb Miquel Forteza i Joan Pons i Marquès, va contribuir de manera notable a la catalanització literària de l’Illa. Creiem que és interessant recordar que l’any 1962 va defensar a València la tesis doctoral Ramon Llull y los orígenes de la literatura catalana.
I anant als seus records ens aturarem un moment a comentar el seu llenguatge musical. Explica que el flamant director del col·legi on va estudiar de petit, era un home seixantí que feia uns aguts comentaris pedagògics. La filla del director, cepada de cos – i ara vénen els comentaris musicals- tenia “una veu aguda i monòtona, de contralt d’òpera còmica, dirigia l’escola dels pàrvuls”.
Més endavant diu que un dels mestres que trencava la monotonia diària era l’organista de la parròquia. L’autor s’excusa dient que “el seu aprenentatge musical no passà gaire més enllà del Mètode de H. Eslava, dels Estudis de Bertini i dels Valsos vienesos. Havien de passar anys i panys abans d’arribar a tocar i assaborir els Preludis i les Fugues de Bach i de César Franck…
Malgrat tots aquests comentaris, cal reconèixer que la música tingué una presència destacable en la seva poesia.
Anys més tard, a l’institut va tenir com a professor Joan Lluís Estelrich. Entre 1912 i 1917, estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, i un cop llicenciat es preparà per a unes oposicions al Cos d’Arxivers, que mai no es van convocar… En 1918 es traslladà a Madrid per cursar el doctorat i fou alumne de Menéndez Pidal.
Un cop acabats els seus estudis, Colom retornà a l’illa on va reprendre les tertúlies que organitzava Joan Alcover, les traduccions per a la Fundació Bernat Metge i les publicacions a la revista La Nostra Terra (1928-1936), una revista mensual de literatura, art i ciència que es convertí en l’exponent de l’estètica noucentista.
Se’n desprèn de les seves memòries, que va ser un home que va prendre moltes precaucions davant la dictadura. Res no va ser fàcil. Tot i així, el seu compromís amb llengua catalana mai va defallir.

Text: Carme Miró