ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Quadern de Llibres

El Pallars Sobirà


Títol: El Pallars Sobirà
Autor: Ferran Rella
Fotografies: Joan Blanco
I.S.B.N.: 84-933371-8-8
Editorial: Laia Libros

Ferran RellaEnguany, el Premi Creu de Sant Jordi, distinció que atorga la Generalitat de Catalunya a tots aquells que han prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural, es va concedir a 27 personalitats i 13 entitats, entre els quals hi destaca l’escriptor Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu. Se li ha concedit pel seu treball de recuperació, conservació, restitució i difusió del patrimoni cultural d’aquesta subcomarca del Pallars Sobirà. La institució de la qual parlem fou creada el 1983 i va ser guardonada amb el Premi Nacional de Cultura Popular l’any1991.
Ferran Rella és escriptor i dinamitzador de nombroses activitats culturals, entre les quals volem destacar el Dansàneu, o la trobada d’escriptors, o el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FeMAP), per posar tres exemples significatius. Ferran Rella, amb la seva prosa poètica, descriptiva i plena d’afanys espirituals sorgits d’aquesta muntanya viva, ha publicat El Pallars Sobirà, un magnífic volum prologat per Josep Vallverdú.
El llibre documenta, amb esperit i ànima, tota mena de subtileses geogràfiques, petjades històriques, boscos encesos i, molt especialment, ens mostra molts indrets on el romànic hi té un presencia exponencial. Tot plegat acompanyat per les bellíssimes fotografies de Joan Blanco.
Emociona llegir Ferran Rella perquè escriu sobre la gent de la comarca, d’homes i dones que han estat enganxats al solc i a la dalla per treballar en una terra on la climatologia a afaiçonat un territori pendent i fracturat que han forjat una població i, davant l’aïllament i les dures condicions climatològiques, han bastit amb orgull i noblesa una cultura amb arrels profundes.
Des d’aquesta breu ressenya, volem felicitar Ferran Rella per la seva lliçó magistral de cultura, pel cant amb què comença aquesta simfonia pirinenca interpretada per vells músics, i que dóna nom a tot l’idil·li: valls, paisatge, cimals, estanys… Músics, com diu la metàfora, que han contribuït valuosament a afermar la identitat aneuenca.

Text: Carme Miró