ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Quadern de Llibres

Diarios del Sáhara


Título: Diarios del Sáhara
Autora: Sanmao
Traducción: Irene Tor Carroggio, Zang Jiechao
Prólogo:
Gabi Martínez
I.S.B.N.: 9788494489174
Editorial::Rata_

L’editorial:Rata_, el nou segell d’Enciclopèdia Catalana, ja s’ha posat en marxa!
L’editora Iolanda Batallé, directora d’aquest venturós segell, s’ha centrat a buscar, costi el que costi, una literatura exigent escrita per autors que escriguin des del cor, des de la necessitat. No només per això, sinó també per moltes més coses, li donem l’enhorabona. Sobretot per la fe que ha tingut en aquest relat proper, Diarios del Sáhara, original i entendridor, i per totes les peripècies que va haver de passar fins a poder-lo publicar a la seva pròpia editorial.
Sanmao (1943-1991) no solament va robar el cor de José Quero sinó que també va colpir l’ànima de Batallé. L’editora no va parar (literalment) fins que va aconseguir els diaris d’aquella dona xinesa –va fugir de la dictadura comunista i es traslladà a Taiwan– que va arribar al Sàhara acompanyada del seu marit, un bussejador madrileny que va perdre la vida en una immersió a les Canàries el 1979.
Sanmao, que és el pseudònim Mao Ping Chen –també es feia dir Echo Chen–, va escriure al llarg d’un any –del 1974 al 1975– les impressions personals que van viure junts al continent africà. La soledat del desert es va convertir en el seu nord; l’havia de trobar, experimentar, sentir i explicar-lo als seus lectors. Totes aquelles aventures i històries personals, moltes de les quals entranyables, les va publicar al cap d’un any (1976).
L’autora, que també es protagonista, té una personalitat peculiar; les opinions dels altres no l’afecten i mai s’ha sentit formar part de cap majoria. I, sovint, com descriu en moltes ocasions del seu relat, li agradava prendre camins diferents dels altres. Aquesta tendència que té Sanmao de no ser gregària no ofèn, perquè sent una extraordinària empatia per la vida, per les persones, pels animals i les coses. El que la fa diferent no són els camins o les decisions que va prendre al llarg de la seva vida –es va suïcidar als 45 anys– sinó la generosa visió de construir amb pocs recursos una realitat en què, anés en la direcció que anés, sempre hi havia un fons de bondat. Sanmao és sorprenent, errant, lliure, creativa, captivadora, tolerant i esplèndida.

Text: Marçal Borotau