ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Quadern de Llibres

Brúixola


Títol: Brúixola
Autor: Mathias Enard
Traducció: Jordi Martín Lloret
I.S.B.N.: 978-84-16367-68-9
Editorial: Empúries

L’arabista i escriptor Mathias Enard (Niort,1972), guanyador del prestigiós Premi Goncourt 2015, viu a Barcelona des de l’any 2000. Un altre enamorat de la nostra ciutat cosmopolita.
Brúixola (Empúries, 2016) es pot llegir i es pot escoltar. Franz Ritter, un músic que sojorna la nit evocant els Kindertotenlieder de Mahler–engolit pel cinema i la publicitat, diu–, s’embosca amb els Cants de l’alba de Schumann, escrits sis mesos abans que l’internessin –segons diu Bettine von Armin, Schumann estava tancat injustament–; ens il·lumina explicant-nos l’anhel del guapot Liszt per aquell gran piano de cua model la mi la de set octaves i tres cordes, amb mecanisme de doble escapament d’Erard i, finalment, Enard s’enfonsa en el fanguissar de Wagner i Nietzsche. Aquí l’autor fa asseveracions que extremen la seva visió de l’esgarrifosa destrucció d’un món que agonitza.
Malgrat tot, la vida fa nusos de bogeria i malenconia –són estats d’ànim recurrents en la prosa de l’autor– i, com diria la Sarah, la protagonista principal, segons l’autor: «No hi ha casualitats, tot està relacionat.»La brúixola que ens orienta: «Sempre hi ha un altre Orient, l’Orient d’Orient». En la novel·la, amés de músics, no hi falten aventurers, ni escriptors, ni poetes ni dones que formen part de la construcció intel·lectual d’Occident. El desbordant pensament, ple d’històries, transcorre entre Viena, la capital de l’antic Imperi Austrohongarès i Istanbul, la capital de l’Imperi Otomà.
La Sarah és una noia jove, intel·ligent, viatgera empedreïda, que defensa la seva tesi amb vehemència davant d’un jurat d’orientalistes a la Sorbona. Franz era de pas a París quan la Sarah defensava la tesi. És innegable que està enamorat d’ella; és el seu amor absolut.
No hi ha viceversa.
I a partir d’aquest moment, l’autor desenvolupa un relat molt ben tramat on el protagonista narra, parla amb diferents personatges i molt de tant en tant enraona amb ell mateix.

Text: Carme Miró