ISSN 1989-1938
Espai web patrocinat per:
Quadern de Llibres

La mística de la feminidad


Títol: La mística de la feminidad
Autora: Betty Friedan
Traducció: Magalí Martínez Solimán
I.S.B.N.: 9788437626178
Editorial: Ediciones Cátedra

Betty Friedan no es va imaginar mai que les seves investigacions, entrevistes, reflexions i descripcions sobre «el malestar que no té nom» de les dones tindria un èxit tan espectacular. Fou un encàrrec de l’Smith College. Hi va estar treballant des del 1957 fins al 1963, any de la publicació del llibre.
Cal recordar que la mística començà com un article, diu Amelia Valcárcel a la introducció, i afegeix que –casualment– cap revista feminista va voler publicar-lo –coses que passen–. També passen ara?
D’aquest llibre que presentem avui, traduït al castellà per Magalí Martínez Solimán, Ediciones Cátedra de la Universitat de València ja n’ha fet dues edicions. No hi ha dubte que The feminine mystique no solament va ser el llibre més venut a la dècada dels seixanta als Estats Units, sinó que es convertí en un referent per a la lluita feminista.
Friedan ofereix–amb rigor acadèmic– nombrosos estudis de casos i testimonis esgarrifosos de dones infantilitzades, alienades de les seves capacitats intel·lectuals, foragitades dels espais laborals exclusius per a homes,perquè la seva missió en aquesta vida era «fer de mestressa de casa». Una forma de viure la vida de manera inautèntica que té conseqüències imprevisibles: dificultats psicològiques, avorriment, problemes familiars, malalties psicosomàtiques i algunes més que no afavoreixen el creixement personal de la dona.
A l’autora se l’ha titllat d’extravagant, alarmista i histèrica (mot d’arrels freudianes) perquè havia tocat el moll de l’os: va posar en relleu el sorprenent canvi, en només tres dècades (dels 60 a finals dels 90), de definir la dona segons la relació de gènere –esposa de, objecte sexual, mare, mestressa de casa– a proclamar, tot superant la mística, que les dones som persones amb capacitat per gaudir dels nostres drets, com ara participar en la construcció social, tenir les mateixes oportunitats laborals que els homes, en sou i responsabilitat –actualment això encara no s’ha aconseguit–, i tenir veu pròpia.
De fet, podem dir que l’autora, que en aquest cas no va ser censurada (vegeu la ressenya, Punctum, 2016), posa en relleu –cosa que molesta moltes persones–, que la nostra cultura no permet a les dones satisfer les seves necessitats bàsiques per créixer i complir les seves potencialitats com a éssers humans: «Tuvimos que superar la mística de la feminidad y proclamar que las mujeres éramos personas, ni más ni menos
Malgrat les inacabables crítiques, burles i menyspreus, Betty Friedan, que va guanyar el premi Pulitzer el 1964, va transformar el teixit social dels Estats Units i, de retruc, el de molts altres països. Diguin el que diguin, La mística de la feminidad és un llibre fascinant. Hem de dir amb tota la prudència del món que molts del problemes que denuncià Friedan encara no s’han resolt.
Aquesta reimpressió mostra l’interès que segueix generant el llibre. Betty Friedan va morir d’una insuficiència cardíaca l’any 2006.

Text: Carme Miró